Feijóo, l’extremista

El que no ha acon­se­guit la cen­sura ideològica, la violència de gènere, el lingüicidi del català, el blan­queig de la dic­ta­dura fran­quista o la serra mecànica de Javier Milei, ho han acon­se­guit els menes, pro­vo­cant una esquerda en l’aliança del PP de Feijóo amb Vox. Ja es veurà com de pro­funda és aquesta esquerda, qui­nes con­seqüències reals tindrà a les dese­nes de governs muni­ci­pals i autonòmics que com­par­tei­xen i com afec­tarà –si ho fa– el full de ruta con­junt per arri­bar a La Mon­cloa. És difícil esca­tir si Feijóo i els seus han deci­dit que el PP no pot seguir dei­xant-se arros­se­gar pels plan­te­ja­ments ultres del par­tit d’Abas­cal o si això només és un cop de volant per mar­car diferències abans de repren­dre el rumb. Ja sabem que el PP és capaç de defen­sar l’estat de dret, la democràcia i la Cons­ti­tució els dies parells i els senars des­tros­sar-los tots tres, envi­ant cen­te­nars de poli­cies a espiar i bus­car draps bruts d’una sei­xan­tena de dipu­tats elec­tes d’un altre par­tit (Pode­mos) sense delicte ni ordre judi­cial. Les coses sovint no són el que sem­blen, nor­mal­ment són molt pit­jors. I aquí passa el mateix. Dilluns pas­sat el mateix Feijóo, que no havia dit ni fava de l’amenaçadora victòria de la ultra­dreta en la pri­mera volta de les elec­ci­ons fran­ce­ses o de la neces­si­tat de mobi­lit­zar el vot mode­rat o cen­trista per impe­dir el seu accés al govern de França, va aparèixer final­ment després del tri­omf del Front Popu­lar per dema­nar un acord sense extre­mis­tes. Diu la savi­esa popu­lar que abans s’atrapa un men­ti­der que un coix. Jo no seria tan opti­mista, però de vega­des passa. I Feijóo porta tants mesos encan­tat de la vida de com­par­tir governs i majo­ries amb l’extrema dreta i sense fer el mínim movi­ment per tren­car-ne cap, ni quan el pre­si­dent del Par­la­ment de les Illes va tenir un com­por­ta­ment impròpia­ment vio­lent amb una vice­pre­si­denta de la cam­bra, que al final només que­den dues con­clu­si­ons pos­si­bles. Una és que men­teix quan demana apar­tar els extre­mis­mes. I l’altra és que està tan a prop de Vox que no els veu pas extre­mis­tes.