Opinió

Mirades

I ens ha costat Déu i ajuda...

Cal trobar un equilibri entre els visitants de Girona i els veïns, però ara mateix parlar de massificació no s’ajusta a la realitat

He dei­xat pas­sar dies des de la mani­fes­tació que hi va haver el 6 de juliol con­vo­cada per la Pla­ta­forma pel Decrei­xe­ment Turístic a Girona. També des de la jor­nada que es va cele­brar al Col·legi d’Arqui­tec­tes, l’1 de juliol, amb el títol Ciu­tats visi­ta­des. El futur del turisme urbà, que va ser orga­nit­zada per l’Àrea de Pro­moció Econòmica de l’Ajun­ta­ment de Girona amb la col·labo­ració de l’Ins­ti­tut Supe­rior d’Estu­dis Turístics, Inse­tur, de la Facul­tat de Turisme de la UdG, i l’Asso­ci­ació d’Hos­ta­le­ria, Turisme i Res­tau­ració de Girona, seguida per molta gent del sec­tor. Les dues qüesti­ons m’han fet refle­xi­o­nar. És evi­dent que a Girona tenim turisme. Jo diria que afor­tu­na­da­ment. Soc d’una gene­ració que recorda la Girona grisa i negra i que va poder com­pro­var de pri­mera mà com eren cases i pisos en algu­nes parts del que ara ano­me­nem el nucli dur del Barri Vell i de l’antic barri Xino, i els asse­guro que no hi tor­na­ria per res del món. És evi­dent que la trans­for­mació de la ciu­tat va com­por­tar que gent que hi vivia deixés de fer-ho. Això va pas­sar fa qua­ranta anys i ha con­ti­nuat pas­sant. I és evi­dent que hi ha gent que hi vol­dria viure i no pot per les lleis del mer­cat o de la pro­pi­e­tat.

A la mani­fes­tació hi va haver unes 350 per­so­nes i unes con­sig­nes molt repe­ti­des. “Gui­ris, no”, “El turisme mata el barri”, “Fora turis­tes dels nos­tres bar­ris”, “Miris on miris tot són gui­ris”... Això era el que pen­sa­ven i cri­da­ven els mani­fes­tants, i dret tenen a fer-ho, però hi ha molta gent que no hi està d’acord. Que cal evi­tar la mas­si­fi­cació del turisme, sí. També per Tots Sants Girona s’omple i no vol­drien que fos així cada dia. Però par­lar actu­al­ment de mas­si­fi­cació crec que no s’ajusta a la rea­li­tat. Tam­poc par­lar de mono­cul­tiu turístic. A les dar­re­res dades de fa anys el turisme supo­sava poc més del 6 per cent de l’eco­no­mia de la ciu­tat i és evi­dent que ara mateix es deu acos­tar, o ja ho deu superar, al 10 per cent. Molt lluny del que passa a les Canàries o a les Bale­ars.

La tinent d’alcal­dia de l’Àrea de Pro­moció Econòmica, que va obrir i tan­car la jor­nada, va par­lar del “model gironí de gestió del turisme” i el va defi­nir com la volun­tat que sigui un turisme “de qua­li­tat, no mas­si­fi­cat, equi­li­brat i adap­tat a les neces­si­tats de Girona”. És difícil no estar-hi d’acord, tot i que sos­pito que alguns dels mani­fes­tants no en vol­drien cap ni un, de turista, a la ciu­tat. Cal gover­nar per a tot­hom, això és evi­dent, i escol­tar a tot­hom, però actu­ant pel bé de la majo­ria. Girona ha dei­xat de ser aque­lla ciu­tat on només venien els turis­tes els dies de mal temps a la costa i s’hi esta­ven unes hores. Els mani­fes­tants cri­ti­ca­ven la ciu­tat apa­ra­dor, de turisme de fires i fes­ti­vals. I jo penso que si alguna cosa s’ha fet bé és acon­se­guir que la gent vin­gui a la ciu­tat i que sigui un turisme de fires i con­gres­sos. I de fes­ti­vals. Cal tro­bar un equi­li­bri entre els veïns i els visi­tants, però algu­nes afir­ma­ci­ons sobre nous veïns o visi­tants a vol­tes fre­guen la xenofòbia. Núria Prats, del Girona City Con­ven­tion Bureau, en la seva inter­venció va recor­dar les Cor­ran­des dels Manel per dir una cosa en què crec que té raó: “I ens ha cos­tat Déu i ajuda arri­bar fins aquí.” Doncs això. Con­tro­lem-ho però man­tin­guem-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia