La burocràcia que ens ofega

Fa gairebé dos-cents anys, el 1833, Mariano José de Larra va escriure un article a la revista El Pobrecito Hablador en què satiritzava la burocràcia i la ineficiència de l’administració espanyola. El va titular “Vuelva usted mañana”, i aquesta frase ha quedat com a símbol de la complexitat de tractar amb l’administració i el neguit que això provoca en el ciutadà. Larra volia deixar clara la imatge que s’oferia al món, especialment als estrangers, i criticava la peresa de molts funcionaris de l’Estat. No sé què escriuria ara Larra, però aquella crítica que feia acabaria augmentada perquè molts ciutadans no entenen com, amb els seus diners, se’ls tracta d’una manera que no hauria de ser acceptable. Que ningú vulgui veure en aquestes paraules una crítica generalitzada contra el funcionariat o els treballadors de l’administració. Hi ha de tot, com a l’empresa privada, i són molts els treballadors públics que són amables i eficients, i aquests són els primers que es queixen d’un excés de paperassa que ho alenteix tot, no soluciona gaire res i acaba fent emprenyar de valent el ciutadà.

El que he escrit val per a totes les administracions. Es fa passar com un intent de facilitar les coses a la gent normal, però en realitat les mesures preses li acaben complicant la vida. La pandèmia hi va ajudar i la implantació de la cita prèvia o la virtualitat obligada en les gestions, en alguns llocs ha vingut per quedar-s’hi. I molta gent ha quedat al marge del sistema. El mateix passa amb els bancs, tema per a unes altres Mirades. No tothom té certificat digital, com no necessàriament tothom ha de tenir telèfon mòbil per rebre missatges i contrasenyes. La burocràcia ens ofega perquè gestions abans presencials, ràpides i normals, podien tenir la resposta de “Falta un paper”, que no t’havien demanat, o el “Vuelva usted mañana”, que volia dir que no et pensaven solucionar el problema encara que poguessin.

Insisteixo que hi ha funcionaris que atenen de manera magnífica, però he vist mal tracte de gent que no està preparada per ser interlocutora del sistema. Passa amb l’administració, amb cites prèvies que t’envien a comarques allunyades o que et donen hora amb tants dies entremig que no pots complir amb els terminis que ells mateixos t’han fixat. D’exemples n’hi ha massa. I provoquen indefensió en una part de la ciutadania que no pot complir els requisits que se li demanen.

Hi ha burocràcia per demanar un permís d’obres, per renovar-te el DNI, per a una llicència d’activitats o per demanar ajudes a la dependència. N’hi ha per pagar impostos, però no et saltis ni un sol dia perquè et vindrà un recàrrec. Encara que siguin impostos que la mateixa empresa municipal s’ha oblidat de passar-los al cobrament. Tractar amb el que abans en dèiem una finestreta et podia complicar la vida, però ara, amb tot de sistemes digitalitzats que en teoria són per facilitar-te les coses, la cosa s’ha complicat molt més, i molts ens hem tornar analfabets digitals perquè, també, a voltes, les instruccions semblen escrites perquè no es puguin entendre. Cada dia calen més gestions, algunes d’elles inútils, que es podrien solucionar amb bona fe i ganes d’ajudar el ciutadà.