Do de llengües

Mari­ano Rajoy parla català, i cada dia millor, com el seu antic cap de files, José María Aznar, un altre polític extra­or­dinària­ment poli­glot. No és estrany que l'encar­re­gada d'expli­car-nos els pro­gres­sos lingüístics de Rajoy hagi estat Alícia Sánchez-Camacho, una bla­nenca con­vençuda que els cata­lans «esti­men Rajoy i cre­uen que és l'alter­na­tiva per gover­nar i viure millor a Cata­lu­nya i a la resta d'Espa­nya». Sánchez-Camacho és una senyora de verb fàcil i veloç, tan veloç com la seva car­rera política, que crema eta­pes sense tran­sició: dipu­tada a Cata­lu­nya, dipu­tada al Congrés, sena­dora, pre­si­denta del PP a Girona, pre­si­denta del PP a Cata­lu­nya... Ara mateix la veiem a tots els tele­notícies, mal­grat que els resul­tats elec­to­rals de les can­di­da­tu­res que ha encapçalat són més aviat min­sos. Quan apa­reix als noti­ci­a­ris Sánchez-Camacho parla igual que cons­tru­eix el seu currículum, és a dir: comença les fra­ses i no les acaba mai perquè les enca­dena sense temps de com­ple­tar-les. Això, però, no és cap defecte perquè a base de sumar fra­ses agra­ma­ti­cals i enca­de­nar eslògans acon­se­gueix dis­cur­sos tan lluïts com lliu­res de com­pro­mi­sos. Així ha anat de Bla­nes a Madrid, pas­sant per Was­hing­ton i Bar­ce­lona, i ha pogut escol­tar Rajoy par­lant català i pot­ser, fins i tot, li ha fet alguna classe. Ja se sap que el do de llengües és una de les vir­tuts més pre­ua­des per a un polític atès que ha de comu­ni­car idees, defen­sar pro­jec­tes, convèncer el seu votant i si pot ser també el votant de l'adver­sari. L'altre do és el de pro­fe­cia, que per­me­tria a Alícia Sánchez Camacho ende­vi­nar el futur i saber que els cata­lans que ahir li van negar l'escó han can­viat d'opinió i avui vota­rien en massa el PP, però, vis­tos els ante­ce­dents, les seves habi­li­tats sem­blen més ver­sa­lles­ques. Ho podríem pre­gun­tar a Daniel Sirera.