Pagar per la sanitat?

Una toca­dura al peu cau­sada per la sabata, un gra­net apa­re­gut fa mesos, picor a l’esquena després de pren­dre el sol, per­dre del gust després d’un refre­dat, treure’s un tap de cera o una ras­ca­deta al genoll d’un nen. Tots aquests són casos que solen aca­bar a urgències, segons la met­gessa Dolors Carrión.

Carrión tre­ba­lla a l’Hos­pi­tal de Móra d’Ebre i explica que el 75% de les visi­tes que s’hi ate­nen són per pro­ble­mes d’escassa importància. El seu cas ha sor­tit a la premsa. Però quasi tots els met­ges podrien tes­ti­fi­car coses sem­blants.

Quin és el pro­blema? Que la sani­tat és gra­tis, i ja se sap: a cavall rega­lat... Quina fóra la solució? El copa­ga­ment per ser­veis mèdics. N’hi hau­ria prou de fer pagar a tot­hom un euro per visita per dis­su­a­dir els malalts ima­gi­na­ris i, de pas­sada, acon­se­guir que als malalts de debò els aten­guin millor i més ràpid. La con­se­llera Geli ha llançat el glo­bus sonda. Però tot seguit han pro­tes­tat els de sem­pre: els guar­di­ans de les essències del pro­gres­sisme. Què farà la Geli? S’arron­sarà? El país se’ns mor de tant pro­gres­sisme. Una mica cada dia.