Efecte Puigdemont

Quan es com­plei­xen exac­ta­ment 25 anys de l’estrena d’El sisè sen­tit, es demos­tra que el rei dels girs de guió no és el direc­tor M. Night Shya­ma­lan sinó el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont. Després del que vam viure en la intensa jor­nada d’ahir entre l’Arc de Tri­omf i l’entrada del Par­la­ment de Cata­lu­nya, pri­mer amb l’apa­rició anun­ci­ada del líder de Junts i després amb la seva des­a­pa­rició ines­pe­rada enmig de la mul­ti­tud que l’acom­bo­iava, els ser­veis secrets espa­nyols s’hau­rien de plan­te­jar posar-lo a ell al front. L’efecte Puig­de­mont ha tor­nat a sac­se­jar la política ibèrica, obli­gant jut­ges i adver­sa­ris polítics a inter­rom­pre les plàcides vacan­ces i subs­ti­tuir-les per una altra taquicàrdica jor­nada incon­tro­la­ble. A més, amb un mis­satge que trans­cen­deix cau­ses i ide­o­lo­gies, perquè més enllà de les pre­ferències polítiques de cadascú és inne­ga­ble que amb els esde­ve­ni­ments simul­ta­nis d’ahir, amb la cele­bració del debat d’inves­ti­dura de Sal­va­dor Illa com a nou pre­si­dent de Cata­lu­nya en el marc de la sobi­rana cam­bra cata­lana i la insur­recció del pre­si­dent Car­les Puig­de­mont retrans­mesa en directe a peu de car­rer, vam tenir tota una exhi­bició de rea­fir­mació naci­o­nal que va dei­xar fora de joc els poders de l’Estat que con­ti­nuen sense enten­dre com són Cata­lu­nya i la seva gent. Fins aquí el que molt pro­ba­ble­ment estava prèvia­ment guio­nit­zat o fins i tot pac­tat. Però que els Mos­sos d’Esqua­dra hagin que­dat amb el cul a l’aire ja és una altra cosa. Ningú pot estar satis­fet tam­poc de l’Ope­ració Gàbia, que va pro­vo­car empi­pa­dors talls de trànsit per als tre­ba­lla­dors que van pagar-ne els plats tren­cats. Tor­nant a la pel·lícula, ves a saber si Puig­de­mont té un sisè sen­tit que el situa per damunt d’altres pro­fes­si­o­nals de la seva gene­ració, però, igual com el pro­ta­go­nista de l’ino­bli­da­ble film, pot dir allò de: “En oca­si­ons veig morts.” Cadàvers polítics, és clar, dels que tan­tes vega­des han donat per morta la seva figura. Perquè encara que acabi detin­gut, més enllà de la sin­to­nia total o nul·la que es pugui tenir amb el seu full de ruta, el cert és que con­ti­nua tenint el botó nuclear que pot fer sal­tar la inves­ti­dura espa­nyola. I veure pas­sar si vol el cadàver polític de Pedro Sánchez.