Tenim fonaments

La fara­ma­lla de ges­ti­cu­lació que fem entre tots no ens ha de por­tar a la inde­pendència. L’objec­tiu s’acon­se­guirà retor­nant al con­sens civil ini­cial, el del 2012, el punt de par­tida de l’ANC. La prin­ci­pal estruc­tura d’estat que ens ha fal­tat és saber sepa­rar les coses, no dei­xar que els interes­sos de par­tit ens con­fon­guin. Fins al 2017 sem­blava que anàvem junts, entre som­riu­res i espe­ran­ces, i men­tre totes ens ponien, vam avançar, vam aglu­ti­nar i vam arros­se­gar polítics i par­tits cap a la inde­pendència. Després de l’1-O s’evi­den­cia l’esquerda. Abans fèiem befa del mit­jans espa­nyols que pre­di­ca­ven que les famílies cata­la­nes s’ene­mis­ta­ven i ara real­ment hem donat la raó a J.M. Aznar i ens tirem els plats pel cap. Estèril bus­car cul­pa­bles, tots ho som. El fàcil és asse­nya­lar els polítics i espol­sar-se cadascú la res­pon­sa­bi­li­tat. No havíem que­dat que la inde­pendència és fa des de baix, doncs res ni ningú “de dalt” ho pot esguer­rar. No ens hem de dei­xar por­tar per les dis­pu­tes par­ti­dis­tes ni pro­pa­gar histèria i còlera per les xar­xes.

La inde­pendència és bona per a tot­hom i no es fa con­tra ningú. La inde­pendència no s’imposa perquè, pre­ci­sa­ment és la res­posta a una impo­sició. Dei­xem a la caverna espa­nyola el patri­moni de la impo­sició i cons­truïm el nos­tre edi­fici des de la volun­tat popu­lar. Sem­pre hem dit que no es pot avant­po­sar una idea política (sigui la inde­pendència o sigui la uni­tat d’Espa­nya) al benes­tar de les per­so­nes. Cal tor­nar al perquè de la inde­pendència de Cata­lu­nya, encara que haguem d’apar­car, de moment, el com, el qui i el quan. El perquè ens interessa a tots, és la base, són els fona­ments sobre els quals vam edi­fi­car un procés impe­ca­ble, que no vam saber coro­nar. La frus­tració va aixe­car pol­se­guera i, incom­pren­si­ble­ment, el procés va deri­var en agres­si­vi­tat caïnita entre cata­lans. Però la qüestió impor­tant no ha can­viat tant, l’Estat espa­nyol no res­pon al que mereix la soci­e­tat cata­lana i només depèn de nosal­tres sor­tir-ne. Perquè viu­rem millor en estats sepa­rats coo­pe­rant amb una viva interacció econòmica i social. Com aquesta hi ha mol­tes idees de l’inici de l’ANC que poden fer apro­par una majo­ria de la soci­e­tat cata­lana al con­sens inde­pen­den­tista. Recu­pe­rem els sòlids fona­ments que han de sus­ten­tar el pro­jecte de país inclu­siu que pre­te­nem.

I per ser inclu­siu el que no puc fer és, de forma més bar­ro­era o més sibil·lina, degra­dar, insul­tar, per­so­nes que, dins l’inde­pen­den­tisme, opi­nen dife­rent o que no voten el mateix que jo. Així no sumo. Segre­gant-lo, res­sal­tant la seva falta de “puresa”, fent-lo sen­tir dife­rent, allu­nyant-me’n, cen­tri­fu­gant-lo per mal català o per mal inde­pen­den­tista faig el movi­ment més petit, ridícul i sense atrac­tiu per a la gran majo­ria de cata­lans. Vam ser un exem­ple per a tot el món de defensa naci­o­nal cívica i pacífica, de res­pecte i inclu­si­vi­tat. Tor­nem a aixe­car l’edi­fici del con­sens sobre els valors aglu­ti­na­dors del 2012, que cessi la pol­se­guera i gua­nya­rem la inde­pendència.