Som tan trempats?

Fal­ten qua­tre mesos per aca­bar l’any i les vícti­mes de violència mas­clista i de violència vicària ja superen les de qual­se­vol any enter de l’última dècada. Per postres, des de començament del 2024, la xifra de vícti­mes mor­tals de violència mas­clista (20) ha cres­cut un 30% res­pecte al total de l’any pas­sat (15). Fa venir pell de gallina. Com també en fa venir l’evo­lució dels preus de l’habi­tatge, de com­pra i de llo­guer. Amb les esquer­res al poder, pre­nent mesu­res cada dia per millo­rar la situ­ació, i les estadísti­ques diuen que anem pit­jor. I si no som tan trem­pats com ens pen­sem? L’admi­nis­tració espa­nyola (juliol del 2018) i l’admi­nis­tració cata­lana (setem­bre del 2020) ja fa anys que estan diri­gi­des per governs par­ti­da­ris i pre­di­ca­dors de la revo­lució femi­nista i la revo­lució social. No se’ls hi pot dir, però hau­rien de començar a pen­sar si no ho han fet de pena. Tant en un ter­reny com en l’altre les xifres reals no es regi­ren. Tant era un objec­tiu pri­o­ri­tari dels dos governs la lluita con­tra la violència de gènere com la defensa del dret a l’habi­tatge. No nega­rem que ho tenen pre­sent i que hi fan coses, perquè en xer­ren tot el dia i els sen­tim. Com a mínim això és un fet cons­ta­ta­ble. Xer­ren molt i molt. De femi­nis­mes i d’habi­tatge social. En xer­ren tot el dia. Però millo­res, poques, i això que ens cenyim a les dades que ells matei­xos donen. Quan no és un all és una ceba, que diria l’àvia Neus. I si no som tan trem­pats? I si revi­sem algu­nes recep­tes?