‘A por ellos’ granollerí

Resulta a que la colla dels Blaus de Gra­no­llers –la riva­li­tat entre Blaus i Blancs es l’ànima de la festa major de Gra­no­llers– no se li acut res més que mun­tar un talle­ret per a les gene­ra­ci­ons que pugen i ense­nyar uns simu­la­cres de bar­ri­cada, de còctel Molo­tov i una paròdia del seu llançament con­tra un ninot que repre­sen­tava un poli­cia. Déu-n’hi-do la idea i déu-n’hi-do el moment, quan els espe­rits més sen­si­bles dels Mos­sos encara estan alte­rats perquè no se’n van sor­tir de dete­nir un pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat ni amb una ope­ració de dimensió anti­ter­ro­rista (és curiós, ningú invoca el dret dels agents a no obeir ordres injus­tes i il·legals).

Dit això, les reac­ci­ons poste­ri­ors –inclo­ses les polítiques– han estat una tre­menda pas­sada de fre­nada i una des­con­tex­tu­a­lit­zació amb molt mala idea. Posats a invo­car deli­ris, prou que en va ser la roda de premsa d’Inte­rior l’endemà del fonedís de Puig­de­mont i aque­lla com­pa­rei­xença tenia una dimensió ins­ti­tu­ci­o­nal impos­si­ble de tro­bar en els Blaus gra­no­lle­rins en un entorn de festa major car­na­va­lesca. Però en lloc de resol­dre-ho renyant els Blaus, amb una dis­culpa i –seria bonic– una tro­bada per treure tiban­tors, els sin­di­cats poli­ci­als, els Mos­sos i també diver­ses poli­cies locals ha pro­ta­go­nit­zat una arran­cada de cavall –a la qual sem­pre segueix una atu­rada de burro– per veure qui la diu més grossa, en una exigència de res­pon­sa­bi­li­tats a tort i a dret que té un aire més de revenja que no d’expo­sició dels valors democràtics de la poli­cia. Així fun­ci­o­nem en aquest país cada cop més pola­rit­zat. Par­lar de delicte d’odi i dis­cri­mi­nació –algú m’explica com es pot dis­cri­mi­nar un col·lec­tiu que té el mono­poli de la violència?–, actes vandàlics o injúries està fora de lloc. Invo­car la fis­ca­lia –i la de menors– per judi­ci­a­lit­zar la festa major, encara més. L’any 2017, Tra­pero es va dis­tin­gir per la defensa del model de pro­por­ci­o­na­li­tat i opor­tu­ni­tat en les actu­a­ci­ons dels Mos­sos –i algun dis­gust li va cos­tar–, en con­tra­po­sició a l’a por ellos que a Cata­lu­nya no volem, mal­grat el que s’ende­vina rere els plan­te­ja­ments d’alguns sin­di­cats poli­ci­als.