Llista Robinson

Fa un grapat d’anys vaig comprar un matalàs. I ara rebo una trucada oferint-me una desinfecció de franc del llit en nom de no sé quants pretextos, fins i tot de la covid. M’identifico i aviso que jo també tinc preguntes. No em truca el comerç que em va vendre el matalàs. La interlocutora, amb català de bon nivell, no em sap dir d’on ha obtingut les meves dades, diu que ella només truca. Vull que m’identifiqui per qui treballa i l’aviso que no em mamo el dit i sé que el de franc amaga propostes de renoves i similars. Però accepto l’oferta. Busco l’empresa, existeix, és del Vallès. Truco a la botiga de matalassos i qui em respon em diu que fa 15 anys que és a l’empresa, em garanteix que ells no hi tenen res a veure i que mai cedeixen dades. Emprenyat amb mi mateix per haver traït els bons hàbits comercials que m’he autoimposat, truco a l’empresa de l’oferta i faig saber que hi renuncio. No vull ni pensar quanta gent gran cau en mans de desaprensius.

Com a mínim, qui em temptava era del país. Però cada dia rebo de dues a cinc típiques trucades de call center que des de l’altra punta de món intenten que canviï de proveïdor elèctric, de gas, de telefonia, d’assegurances o d’escuradents. Tip de perdre el temps, fa mesos vaig donar d’alta el telèfon fix a la Llista Robinson amb l’esperança que deixarien d’emprenyar. Es va notar durant unes setmanes però l’efecte s’ha esvaït. Avui han estat quatre trucades. Una, ni l’he respost. A una altra li he etzibat un “què hi ha?” amb certa mala bava i ho ha deixat estar. També he provat a contestar “Llista Robinson!” o “Comissaria, digui”, totes dues amb el resultat esperat: han penjat. Algun dia se m’escapa un renec, que algú que està fent una feina precària per quatre xavos i que té entre les seves obligacions ser pesat encaixa amb indolència. El mecagum l’hauria d’adreçar a qui ens vol entabanar amb una ordre ministerial per prohibir les trucades comercials des de telèfons mòbils. Com si quan et truquen d’un fix, d’un 800 o un 900 fos fàcil identificar el titular. Si el tràfic de dades existeix, tenim el dret de saber qui el practica i de denunciar-lo de manera tan ràpida i fàcil com fer una trucada o omplir un formulari.