Quan tot fa nosa

Una escola de Bar­ce­lona situ­ada al barri de Sant Antoni denun­cia que ha arren­cat el curs sense pista espor­tiva atès que aquest espai està pre­cin­tat perquè, pel que sem­bla, el soroll que fa la cana­lla molesta els veïns de la zona. Dono per fet que el bro­git es produïa a plena llum del dia ja que, mal­grat que mai se sap fins on pot esti­rar la ima­gi­nació un cen­tre per tal de moti­var els estu­di­ants, dubto que l’escola pro­gramés l’edu­cació física a les tres de la mati­nada. La notícia m’ha fet pen­sar en una situ­ació vis­cuda de prop. A pocs metres de l’escola dels meus fills també hi ha algun veí que no té res millor a fer que cri­dar la poli­cia local quan algun dis­sabte a la tarda s’ha orga­nit­zat una festa al pati. Estem par­lant del fet que, l’any que al cen­tre se li des­perta el cos­tat més fes­ter, pot obrir por­tes en cap de set­mana tres o qua­tre cops i mai entrada la nit. A molta gent li moles­ten els nens que juguen a pilota a les pla­ces o també les per­so­nes que cir­cu­len en bici­cleta. Vaig viure uns quants anys en una zona que era lloc de pas habi­tual dels ciclis­tes i els afi­ci­o­nats al pati­natge en línia, i no hi havia con­duc­tor de turisme moto­rit­zat que no ron­dinés per haver de com­par­tir un espai que sen­tia que només li per­ta­nyia a ell o a la gent com ell. També he freqüentat alguns estius un pis que té un balcó situat just a sobre d’una pis­cina comu­nitària, i molts veïns pre­te­nien que la mai­nada gaudís del bany com si estigués a la bibli­o­teca. No sé si quan van adqui­rir un pis situat a pocs metres d’una pis­cina van pen­sar que allò seria el més simi­lar a viure entre mon­jos bene­dic­tins, o si totes aques­tes per­so­nes que s’indig­nen amb els sons que són senyals que allà hi ha vida i ale­gria pre­fe­ri­rien freqüentar car­rers plens d’incon­di­ci­o­nals del fen­ta­nil, que almenys no cri­den. Ens hem tor­nat uns into­le­rants de manual i algun dia ho hau­rem de cri­dar als qua­tre vents.