No, ministre

El minis­tre de l’Inte­rior, Fer­nando Grande-Mar­laska, va pro­nun­ciar la set­mana pas­sada una frase que va aca­pa­rar titu­lars: “A tots ens hau­ria agra­dat dete­nir Puig­de­mont.” No és que sor­prengués. El seu cap de l’exe­cu­tiu, Pedro Sánchez, fins i tot ho havia promès en una cam­pa­nya elec­to­ral. Mar­laska es refe­ria a la tor­nada del pre­si­dent Puig­de­mont a Bar­ce­lona el 8 d’agost i era la seva manera d’abai­xar la tensió amb els Mos­sos, ara coman­dats per la soci­a­lista Nuria Par­lon. El minis­tre sol estar abo­nat a la pro­vo­cació, però més enllà d’això la seva afir­mació és tota una reve­lació. Una reve­lació o una cons­ta­tació que el grup soci­a­lista que va posar a debat i va apro­var la llei d’amnis­tia en rea­li­tat no se la creu ni la defensa. Mar­laska, que és jutge, com els magis­trats del Tri­bu­nal Suprem, tam­poc no veu cap con­tra­dicció entre la llei d’amnis­tia i l’ordre de detenció con­tra el pre­si­dent Puig­de­mont, que encara està vigent i que segons està escrit a la llei ja s’hau­ria d’haver anul·lat. No, minis­tre, això no és el que va votar al Congrés. Cada dia es fa més evi­dent que la rebel·lió judi­cial, una carta anun­ci­ada abans d’apro­var l’amnis­tia, els inco­moda ben poc.