Joan Carles I retratat

Gràcies a la tar­dana difusió d’unes fotos que durant anys vam ima­gi­nar més sal­pe­bra­des s’ha des­vet­llat un altre secret que en rea­li­tat no tenia cap mis­teri, un enigma que mai va estar encrip­tat, una doble vida que sem­pre en va ser una i prou: la bona vida del rei Joan Car­les. Viure com un rei és a l’abast de pocs, ser rei i viure com els vas­salls ja no hau­ria estat propi d’un cam­pec­hano sinó d’un tanoca. Per això l’expo­sició pública dels exces­sos car­nals i la bulímia cre­matística de l’emèrit durant els anys que tenia l’obli­gació cons­ti­tu­ci­o­nal de pres­tar grans ser­veis a l’Estat no pro­vo­ca­ran cap des­gast entre la ciu­ta­da­nia adepta, ja siguin monàrquics, ja siguin juan­car­lis­tas, aquest eufe­misme que una ment ben remu­ne­rada va idear quan ja es va començar a veure que amb tanta vianda el rei encara aca­ba­ria retra­tat al pati del dar­rere d’un xalet amb una gorra al revés i unes pin­ces a la mà, no sabem si exer­cint d’apre­nent d’abdi­cat o d’aju­dant de cuina, com un Resi­nes qual­se­vol pro­mo­ci­o­nant no sabem si mòbils o bar­ba­coes. Les fotos amb la Bárbara també són en un xalet, es veu que hi tenia tirada, igual com tenia tirada a les actrius i famo­ses que sor­tien a la tele, si podia ser altes i ros­ses però sem­pre ple­bees, que per alguna cosa el rei sem­pre ha d’estar a prop del poble. Com sem­pre sol pas­sar amb totes les monar­quies històriques, el seu prin­ci­pal ene­mic resulta que el tenia a la mateixa Casa Reial, que durant molt de temps va pren­dre totes les deci­si­ons equi­vo­ca­des, ara sobre­pro­te­gint-lo, ara sobre­ex­po­sant-lo. Dar­re­ra­ment el tenim bol­cat en les rega­tes perquè l’edat ja no li deu per­me­tre bol­car-se tant en les rega­te­res, però si el per­so­nal asses­sor que encara deu papa­llo­ne­jar al seu entorn sabés lle­gir l’opor­tu­ni­tat, s’afa­nya­rien a convèncer el CIS que inclogués d’una vegada la valo­ració de la ins­ti­tució en el pro­per son­deig ciu­tadà. És trist, però tenint en compte que a la pell de brau encara hi ha admi­ració cap als mas­cles alfa, saber que l’emèrit tenia una agenda de cites com­pa­ra­ble a la de Julio Igle­sias encara faria dis­pa­rar l’apro­vació. Ara que el PSOE i Sumar estu­dien eli­mi­nar el delicte d’injúries a la corona, davant la mag­ni­tud de la fal­se­dat pot­ser el podrien subs­ti­tuir per injúries de la corona al poble.