La seu de la Generalitat

Ja sé per què m'agrada la seu de la Gene­ra­li­tat a Girona, obra del des­patx Fuses i Via­der Arqui­tec­tes. Josep Fuses i Joan Maria Via­der han tin­gut molta sort de gua­nyar el con­curs per urba­nit­zar les pla­ces de Pom­peu Fabra i de l'Hos­pi­tal –que són una– i per con­ver­tir l'antic hos­pi­tal de Santa Cate­rina i tot el solar que ocu­pava en una illa d'equi­pa­ments, i el subsòl en un apar­ca­ment sub­ter­rani, el millor pàrquing sub­ter­rani de Girona. Com més el miro, a mesura que avan­cen les obres, més m'agrada aquell edi­fici grandiós, con­tun­dent i, sobre­tot, ambiciós. És un edi­fici dels que et fan que­dar bé. No és la Cate­dral, però, segons com li toca la llum, pro­du­eix una sen­sació de gran­di­o­si­tat impo­nent. Si l'espec­ta­cu­la­ri­tat de la Cate­dral em recorda Roma, el Santa Cate­rina m'evoca París i tota la gran­deur a què són tan afi­ci­o­nats els fran­ce­sos.

I, és clar, el nou edi­fici no és com l'Audi­tori, que veig com una obra escar­ran­sida i dis­creta, una opor­tu­ni­tat per­duda. L'Audi­tori Palau de Con­gres­sos de Girona el van cons­truir sense pen­sar a ocu­par el subsòl amb uns quants nivells sub­ter­ra­nis d'apar­ca­ment, per molt de Güell i Ter que hi hagi. Prou que ho van fer a Donosti, on Moneo va fer el Kur­saal a la desem­bo­ca­dura de l'Uru­mea i a pocs metres del Cantàbric, un mar incon­tro­lat d'ona­des sal­vat­ges.

Josep Fuses i Joan Maria Via­der han tin­gut molta sort de gua­nyar perquè han pogut fer una obra faraònica i cèntrica. Han tin­gut sort perquè han pogut urba­nit­zar una illa sen­cera, sense veïns ni dis­tor­si­ons de cap mena. I per ado­bar-ho, de veïns hi tin­dran la nova Casa de Cul­tura, en què la Dipu­tació enter­rarà un gra­pat de mili­ons d'euros. Fuses i Via­der han tin­gut un pres­su­post il·limi­tat i la sort de poder cons­truir l'edi­fici més impor­tant de la ciu­tat en molts anys, per no dir segles.