Maleïda cobertura

En l’era de la hiper­con­nexió, dir que no tens cober­tura és gai­rebé un ana­tema i sona a excusa de mal paga­dor. Podria ser una estratègia per evi­tar tru­ca­des o defu­gir con­ver­ses incòmodes, si no fos perquè ja no et creu ningú. Sigueu, però, ben­vo­lents, si l’excusa ve d’algú que viu en una zona rural, no importa que esti­gui a tocar d’una gran ciu­tat, perquè quan surts del radi metro­po­lità tot pot con­ver­tir-se en un forat negre. La vida fora de les ciu­tats trans­corre a un altre ritme, és cert, i les con­ne­xi­ons, inclo­ses les de tele­fo­nia, des­a­pa­rei­xen per art de màgia. Hi ha qui voluntària­ment deci­deix viure des­con­nec­tat, i a fe de Déu que a les zones rurals ho té fàcil. Però la des­con­nexió no pot ser una con­demna. Tinc la impressió que a mesura que a les ciu­tats es van sumant G a la velo­ci­tat de trans­missió de tele­fo­nia mòbil (anem pel 5G?), a les zones rurals en per­dem al mateix ritme. Tru­ca­des que no arri­ben, con­ver­ses hila­rants amb un repe­ti­tiu “no et sento” que fa que ins­tin­ti­va­ment apu­gis el to de veu com si cri­dar t’ajudés a con­nec­tar-te al món. Per sort hi ha com­pa­nyies que han enfo­cat el seu negoci als des­em­pa­rats i pro­por­ci­o­nen fibra òptica a llocs que ja es con­si­de­ra­ven ine­vi­ta­ble­ment dei­xats de la mà de Déu i de les grans com­pa­nyies. Sovint, hi arriba per cable aeri, les anti­gues línies de telèfon que Telefónica fa dècades que ha aban­do­nat però con­serva en pro­pi­e­tat, fins que una tem­pesta o una ven­tada fa caure alguna branca i et deixa sense con­nexió, no unes hores sinó dies o set­ma­nes. I ales­ho­res et tro­bes vene­rant cul­pa­ble­ment un per­so­natge com Elon Musk i els seus satèl·lits. Ben­vin­guts a l’era tec­nològica.