Som 10 milions
Nous fonaments
Aquesta setmana s’ha commemorat el Dia Mundial de la Salut Mental. La Diputació de Barcelona ha aprofitat l’esdeveniment per donar a conèixer el primer Pla Estratègic de Salut Mental que, amb un pressupost de 7,6 milions d’euros, vol impulsar 61 accions, la meitat de les quals estan vinculades a projectes ja en marxa, per prevenir, detectar i facilitar l’acompanyament de les persones que pateixin algun trastorn mental. El pla prestarà especial atenció al col·lectiu de joves i adolescents potenciant la detecció i prevenció dels problemes des de la mateixa comunitat. L’objectiu és detectar al màxim de patologies abans dels 18 anys, perquè els experts asseguren que així ho poden gestionar millor i hi ha més garanties d’èxit. Els nous serveis que posarà en marxa la Diputació s’implementaran inicialment a Terrassa, Mataró, Vilafranca del Penedès, Manresa, el Prat de Llobregat, Igualada i una agrupació de petits municipis de l’entorn de la C-17 i responen a un procés que la ciutadania ha fet en els últims anys i que posa el focus en l’atenció de la salut mental de joves i adolescents, com a principal sector afectat com a conseqüència dels confinaments i les mesures d’aïllament que es van generar durant la pandèmia de la covid-19.
Les accions de la Diputació de Barcelona en aquesta línia són vitals, ja que permetran fer arribar solucions o propostes de millora a municipis que, d’una altra manera, mai no recollirien aquest guant. Però no són les úniques. A Catalunya, hi ha un important gruix d’institucions que treballen en aquest sentit. Sense anar gaire lluny, al llarg dels pròxims mesos es posarà la primera pedra d’un nou edifici a Vilanova i la Geltrú que acollirà els serveis de salut mental a la comarca. I aquest pas no és cap casualitat, sinó que forma part de tot un engranatge d’accions que, com a societat, ens hem marcat per donar atenció a un tema que ens preocupa.
Els problemes de salut mental dels joves ens preocupen fins al punt que alguns col·lectius estan demanant formació específica de monitors d’esplai o d’activitats de lleure, o escoles i universitats que estan buscant com formar el professorat per poder donar resposta als problemes que els alumnes traslladen a les aules. La salut mental, que històricament havia estat un tabú i que s’amagava, comença a fer-se visible i la imatge que estem rebent no ens agrada.
És perquè abans la gent no tenia aquests problemes? O és perquè no s’explicaven?
Sincerament, tot fa pensar que els problemes sempre hi han estat, però socialment miràvem cap a una altra banda i amagàvem el que no ens agradava darrere uns murs ben alts perquè no s’escapés res. Els murs han començat a caure i amb els murs han caigut les màscares. I ara les inversions d’administracions i institucions han de ser per construir uns nous fonaments.
