El Casero, on van començar tants

Quan par­lem del Casero, a Girona tots sabem que ens estem refe­rint al premi de novel·la curta Just Manuel Casero, que atorga la Lli­bre­ria 22 des de les Fires del 1981, l’any en què aquest peri­o­dista i polític gironí va morir amb només 34 anys. La Lli­bre­ria 22, que aquest 20 d’octu­bre ha fet 46 anys, volia orga­nit­zar un premi i la mort, tan jove, d’en Just va col­pir molt tota la gent que l’havia trac­tat a Figue­res i a Girona, la gent del Semi­nari, la de Ràdio Popu­lar de Figue­res, els que havien coin­ci­dit amb ell a Vida Catòlica i Presència, la gent del PSC i tots els que havia trac­tat com a regi­dor de Girona i dipu­tat pro­vin­cial, des d’on tan bona feina va fer en el sec­tor de la sani­tat. I a Punt Diari, del qual va ser fun­da­dor amb Pius Puja­des i molta gent més i on va ser gerent i arti­cu­lista recor­dat amb el seu Quiosc. La Lli­bre­ria 22 volia fer un premi i el nom d’en Just va ser sug­ge­rit per Ramon Pica­mal i Tià Sale­llas a Gui­llem Ter­ri­bas. I allà va començar tot. Un premi que arriba a la 44a edició i que ha donat visi­bi­li­tat als escrip­tors de l’ano­me­nada “gene­ració Casero”. A Gui­llem Ter­ri­bas li agrada expli­car que el premi va ser com una ampo­lla de cava que, en obrir-se xar­bo­tada, va dei­xar anar-ho tot; va ser com un revul­siu per a escrip­tors.

En Just va morir el 31 de gener del 1981 i aquell mateix any Rafael Vall­bona i Pep Bras van gua­nyar la pri­mera edició amb Amfe­tamínic. Que el nivell va ser molt alt ho demos­tra que Maria Àngels Gar­de­lla quedés fina­lista amb Con­cert per a una pan­to­mima i que la recor­dada Sus­queda de Miquel Fañanàs acon­seguís un accèssit. Per cert, molta gent creu que Fañanàs va gua­nyar el Casero amb Sus­queda, que va fer tre­mo­lar en el sen­tit lite­ral de la paraula molta gent de la conca del Ter, del Pas­te­ral a Girona, quan a Ràdio Girona es va fer una recre­ació de la novel·la. Fañanàs va gua­nyar el Casero el 1982 amb Heu vist Tana?, men­tre que Josep Maria Fona­lle­ras va ser fina­lista amb Conxa Piquer a Nova York i, ep!, Miquel Pai­rolí va gua­nyar l’accèssit per El car­rer de la lle­bre.

Això es va con­ver­tir en un clàssic: el fina­lista Fona­lle­ras va gua­nyar l’any següent amb El rei del mambo. Altres fina­lis­tes han estat gua­nya­dors: Lluís Mun­tada, el 87 i el 88; Bel Bosck, el 92 i el 94; Josep Pas­tells, el 2002 i el 2003, i Marta Pas­cual, fina­lista el 2020 i gua­nya­dora el 2022 amb La casa dels caps de set­mana. El premi s’ha decla­rat desert els anys 1989, 1991, 1993 i 1995 i entre d’altres l’han gua­nyat Josep Valls, Dolors Gar­cia i Cor­nellà, Josep Pujol, Sílvia Man­zana, Bez­so­noff, Josep Cam­pajó, Muriel Villa­nu­eva, Mar Bosch i Oriol Pon­satí-Murlà. Hi ha hagut grans fina­lis­tes: Maria Mercè Roca, Anna Car­re­ras, Alba Sabaté i Miquel Martín, amb la seva reco­ne­guda La dre­cera. Fa tres anys, el va gua­nyar Helena Car­re­ras amb Dinou, vint, i l’any pas­sat, Mercè Sau­rina, amb Fugint dels camps de blat.

Avui conei­xe­rem el gua­nya­dor d’entre 36 ori­gi­nals rebuts. S’empor­tarà la publi­cació per Empúries i 2.000 euros. Però el fet de for­mar part dels gua­nya­dors del Casero és ja en si mateix tot un premi. Avui a les vuit a La Pla­neta, amb un home­natge a Josep-Maria Ter­ri­ca­bras que con­dui­ran Imma Merino i Irene de Puig.