Víctimes qüestionades

La peri­o­dista Cris­tina Fallarás està pen­jant diària­ment al seu compte d’Ins­ta­gram publi­ca­ci­ons que fan esgar­ri­far. Fa anys que publica cada dia tes­ti­mo­nis de dones que rela­ten que han estat agre­di­des sexu­al­ment, que expli­quen que viuen situ­a­ci­ons de mal­trac­ta­ment físic o psi­cològic. Aquests dies se’n parla molt arran del cas d’Íñigo Errejón, ja que va ser una d’aques­tes publi­ca­ci­ons la que va des­ve­lar el com­por­ta­ment del polític. Però hi ha molts Erre­jons ama­gats dar­rere d’aquests tes­ti­mo­nis, i mol­tes reac­ci­ons al vol­tant d’una violència enquis­tada soci­al­ment. En des­taca la soro­ri­tat, el suport sense fis­su­res de dones cap a altres dones. Però també con­ti­nua la incom­prensió, la càrrega de res­pon­sa­bi­li­tat sobre la víctima, aquell “i per què no ho vas denun­ciar abans” o “com és que te’n vas anar amb ell a casa seva”. Vist des de fora, és molt fàcil jut­jar com s’ha de com­por­tar la gent en una situ­ació extrema. Els i les exper­tes en donen algu­nes pis­tes. Vícti­mes que cauen en situ­ació de xoc, que que­den para­lit­za­des davant d’una agressió, que no ente­nen què suc­ce­eix perquè la imatge de la per­sona que conei­xen no s’adiu amb el que està pas­sant, que tenen por d’estar mal inter­pre­tant una situ­ació... La psi­que humana és molt com­plexa i els pre­ju­di­cis són molt freqüents en un món en què tot­hom té una opinió, no sem­pre basada en el conei­xe­ment pro­fund de les situ­a­ci­ons. L’únic posi­tiu que trobo en tot ple­gat és que, soci­al­ment, comen­cem a tro­bar inad­mis­si­bles uns tipus de com­por­ta­ments com els que han gene­rat la cai­guda d’Errejón.