Píndoles i mongetes

Aquests dies estic immersa en la sèrie de moda. Adolescència, que ha provocat múltiples debats i anàlisis pel tema que planteja: l’horror que sent el món adult davant d’un crim entre menors d’edat i l’abismal distància entre generacions que exacerba l’ús de les xarxes socials. Del que he vist fins ara em quedo amb una escena –sento l’espòiler–: un noi alerta l’adult que investiga el cas com va de perdut perquè no entén els codis comunicatius dels adolescents a les xarxes. Un innocent cor té un significat diferent segons el color triat. Una emoticona d’una píndola, una mongeta o una bomba es relaciona amb l’entrada al submón que promou la misogínia. La cara de pòquer que se li va quedar al policia és la mateixa que se’m va quedar a mi, i segurament a molts espectadors, sobretot els que es relacionen amb adolescents. Els adults podem fer ús més o menys habitual de les mateixes xarxes socials que els adolescents, com Instagram o TikTok, però és obvi que els codis comunicatius són a anys llum. I és lògic que així sigui. Els adolescents de fa 30 anys també feien servir un vocabulari que motivava sovint l’estranyesa dels pares. Però el que fa por ara és la desconnexió tan absoluta que podem tenir els adults amb uns adolescents que naveguen per un món virtual ple de cares molt fosques, i que ho facin sense les eines que els dotin d’una mirada crítica que els impedeixi caure a les urpes de grups que obvien els drets humans més fonamentals. Perquè del món virtual es passa al món real, i llavors ens escandalitzem de l’auge de la ultradreta.