Més mesquí que l’11-M

Ja vaig escriure ahir que més enllà de la soli­da­ri­tat i l’acom­pa­nya­ment sin­cer a les vícti­mes i a les famílies de la tragèdia del País Valencià, trobo que des del moment 0 se li havia de dir de tot al tal Car­los Mazón. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat valen­ci­ana ha seguit el mateix patró de comu­ni­cació que el Par­tit Popu­lar d’Ace­bes i Aznar va seguir ara fa 20 anys en l’atemp­tat giha­dista de Madrid. O pit­jor. Moral­ment és molt pit­jor el que hem vist aquesta vegada. Amb els 155 morts de cos pre­sent i no sabem quants per loca­lit­zar-ne, i aquest vil, roí i mesquí per­so­natge es dedi­cava a esbor­rar pro­ves de la seva pèssima gestió. Quina gestió havia de fer algú que a les dotze del mig­dia pro­pa­gava que a les sis de la tarda escam­pa­ria cap a les mun­ta­nyes de Conca? Molt més mesquí que a Madrid el 2004, perquè aquell any cre­a­ven con­fusió entre dos ter­cers (ETA i Al-Qaida) en bene­fici propi. Ara fal­seja la rea­li­tat de la pròpia actu­ació i mani­pula les pet­ja­des que ell mateix ha dei­xat. Mazón prova, des del minut 0 de la tragèdia, tot el que sigui per fugir de les res­pon­sa­bi­li­tats que se li han d’exi­gir, per fugir de la mala gestió que va fer de les tres aler­tes ver­me­lles i per fugir de la irres­pon­sa­bi­li­tat que ha exhi­bit. L’11-M del 2004 Ace­bes i Aznar em varen fer rebu­llir les tri­pes durant uns quants dies amb les seves inter­ven­ci­ons públi­ques. Amb Mazón no puc més. Quan surt paro la tele. Això és encara molt més mesquí del que va ser l’11-M.