Dret legítim

“Els que neguen la lli­ber­tat a altres no la merei­xen per a ells.” Aquesta frase d’Abra­ham Lin­coln (1809-1865), 16è pre­si­dent dels EUA, podria resu­mir el que pen­sen la majo­ria de cata­lans que cre­uen que si un poble no té dret a deci­dir el seu futur tam­poc té dret a la lli­ber­tat del seu poble. Men­tre els polítics cata­lans inde­pen­den­tis­tes ante­po­sen el par­ti­disme al res­pecte per com­plir els objec­tius de la ciu­ta­da­nia, és impos­si­ble la uni­tat dels qui volen una Cata­lu­nya inde­pen­dent, social i solidària. La ignorància és molt atre­vida per mal­ba­ra­tar tot un poble que ha demos­trat el seu com­promís, la seva dig­ni­tat i la seva inte­gri­tat per ser lliure. Cal recor­dar als polítics que una cosa és gover­nar i una altra estar al govern reme­nant les cire­res, i que és difícil apa­gar un foc si el vent bufa a favor dels incen­dis d’inde­pendència. Avui ja no valen els dis­cur­sos retòrics sense fona­ment ni ini­ci­a­ti­ves actu­a­lit­za­des si no estan ava­lats pels fets que fan referència a les deman­des ciu­ta­da­nes i a un país que sap el que vol i neces­sita.