Decadència en directe

Lle­geixo que, el 10 de setem­bre d’enguany, “un tri­bu­nal de Bakú va con­dem­nar l’artista francès d’art urbà Theo Clerc, de 38 anys, a tres anys de presó per gra­fi­tar el 30 de març el metro de la capi­tal azer­baid­ja­nesa. Dos artis­tes urbans que l’acom­pa­nyen, un nova­iorquès i un aus­tralià, van ser mul­tats sim­ple­ment pels matei­xos actes. Els tres artis­tes, un grup d’amics des de fa molt de temps, havien arri­bat a l’Azer­baid­jan el 25 de març com a part d’una gira inter­na­ci­o­nal, una pràctica habi­tual en el món de l’art urbà. Cadas­cun d’ells va fer un gra­fit en tres trens sepa­rats. Aques­tes obres, de les quals Le Monde ha pogut veure les foto­gra­fies, con­sis­tei­xen en car­tes esti­lit­za­des i no tenen caràcter polític”. La moda de gra­fi­tar el metro va ini­ciar-se fa una colla d’anys a Nova York, i tot seguit, tal­ment una taca d’oli, va ser esta­blerta als països occi­den­tals, tal com es pot veure a la mateixa ciu­tat de Bar­ce­lona. L’admi­nis­tració s’encar­rega de sufra­gar les des­pe­ses de nete­jar els gra­fits dels vagons del metro i fer­ro­car­rils amb els impos­tos de la ciu­ta­da­nia. Altra­ment dit, els deixa a punt per ser nova­ment sot­me­sos a les ànsies plàsti­ques dels “artis­tes” legi­ti­mats i recom­pen­sats de ser notícia en el com­plex i des­ga­ve­llat món de l’ano­me­nat ofi­ci­al­ment “art con­tem­po­rani”...