Vinga oli

Diu­menge pas­sat el senyor que fa de pre­si­dent de Cata­lu­nya es va ben cobrir de glòria pre­si­dint la Fiesta del pri­mer aceite de Jaén, que es va fer, per a més inri, a Saba­dell; el que no sé és si en fer el dis­curs en cas­tellà va dir, per allò de fer que el forà se senti com a casa seva: “Saba­del”. Aquest senyor, com sap tot­hom, és molt (però molt) d’esquer­res, i aquesta ha de ser la raó d’haver pri­vi­le­giat per sobre l’oli català que surt de fin­ques de poques hectàrees cadas­cuna, pro­pi­e­tat de bur­ge­sos cata­lans que si es maten pen­cant a la finca és per vici, l’oli fet lluny d’aquí pels esforçats pro­pi­e­ta­ris anda­lu­sos que tenen fin­ques de cen­te­nars i fins i tot de milers d’hectàrees però que tot­hom sap que en el fons són uns pro­le­ta­ris de soca-rel. Evi­dent­ment, que la majo­ria dels tals pro­pi­e­ta­ris vis­quin en els palaus fami­li­ars a les grans ciu­tats (tot sovint a Madrid), i que trac­tin els tre­ba­lla­dors, avui encara, de manera força lamen­ta­ble, són detalls sense importància. Diu la Bíblia (això el pre­si­dent, que diuen que és molt de missa, ja ho deu saber): “pels seus fets els conei­xe­reu”, doncs aquests fets fan conèixer l’ocu­pant, dit sigui sense sego­nes, de palau.