Tal dia farà 125 anys

El Barça cele­bra avui els 125 anys de vida i ben fet que fa. El pre­sent del club no és per tirar coets, però el que importa no és el dia D, sinó el fet i el tra­jecte. I els últims 25 anys de bar­ce­lo­nisme han estat pro­fi­to­sos pels èxits, el crei­xe­ment, l’experiència acu­mu­lada i alguns errors cla­mo­ro­sos dels quals poder apren­dre per evi­tar-se dis­gus­tos i ser encara millor. El Barça és més Barça ara que fa 25 anys, perquè en aquest període ha for­mat el millor equip de la seva història; ha for­mat a casa el millor juga­dor de tots els temps (Messi); ha con­que­rit el podi sen­cer de la Pilota d’Or (Messi, Xavi, Ini­esta); ha seduït el món amb el seu fut­bol; ha dis­pa­rat el pal­marès de la Cham­pi­ons d’una a cinc mas­cu­li­nes i tres feme­ni­nes; ha sabut desen­vo­lu­par l’herència del cruyf­fisme; ha com­pro­vat que la Masia és el millor punt de par­tida per tri­om­far; s’ha con­ver­tit en un club glo­bal, de pri­mera mag­ni­tud, man­te­nint les seves arrels i el seu model; lidera l’aposta pel fut­bol femení per tren­car el seu sos­tre de vidre par­ti­cu­lar... i més coses que no cabrien en aquest arti­cle.

La creu de la moneda també té mol­tes bran­ques, però n’hi ha dues de prin­ci­pals. La pri­mera és la frac­tura interna que es va tra­duir en una acció de res­pon­sa­bi­li­tat injusta i ven­ja­tiva i en la inca­pa­ci­tat per rete­nir Guar­di­ola. La segona, la pèssima gestió de l’èxit, apos­tant pel blin­datge de les plan­ti­lles més que per la seva com­pe­ti­ti­vi­tat; pre­fe­rint el popu­lisme abans que el ren­di­ment; entre­gant-se a la dolce vita del talo­nari en comp­tes de pri­o­rit­zar el plan­ter i el model que explica l’èxit. Massa diners llençats i massa anys rega­lats als rivals. Tant el bienni de l’auto­com­plaença (2006-2008) com l’era post Guar­di­ola, molt espe­ci­al­ment el man­dat de Bar­to­meu (2015-2020), que va posar el club en fallida i va aca­bar amb Messi havent de mar­xar. Avui, el bar­ce­lo­nisme bufarà les espel­mes amb la il·lusió posada en un equip ado­les­cent de nou for­jat a la Masia, en un rellançament econòmic encara a les bece­ro­les i en el nou Camp Nou, que hau­ria de per­me­tre tor­nar a com­pe­tir en tot amb tots. Esta­ria bé no per­dre de vista el tra­jecte, apli­car-se amb el full de ruta i sobre­tot no tor­nar a caure en els matei­xos errors.