Editorial

Contra el fals debat de l’ampliació del Prat

L’ampli­ació de les capa­ci­tats de l’aero­port del Prat no hau­ria d’entrar en un fals debat entre els defen­sors de la neces­si­tat tècnica del pro­jecte i els defen­sors dels espais ambi­en­tals afec­tats. Perquè tan legítim és apos­tar per una remo­de­lació que per­meti incre­men­tar els vols, sobre­tot poten­ciar els inter­con­ti­nen­tals, com pro­cu­rar que es mini­mitzi al màxim la reper­cussió sobre els espais pro­te­gits i els veïns afec­tats per la con­ta­mi­nació acústica. Segu­ra­ment hi aju­da­ria si els impli­cats fos­sin capaços de defi­nir pri­mer un model de país pel que fa a aquesta mena d’infra­es­truc­tu­res i asso­lir sufi­ci­ent con­sens al seu entorn, però la sen­sació és que cada vegada que es pretén donar un nou impuls a l’ampli­ació es comença la casa per la teu­lada. Ara, per exem­ple, ha adqui­rit sob­tada rellevància un ele­ment poc valo­rat: el fet que part de les ins­tal·laci­ons van ser cons­truïdes en zona inun­da­ble. Aena és par­tidària de per­llon­gar cinc-cents metres la pista del mar afec­tant la zona humida de la Ricarda, però no hi ha una­ni­mi­tat sobre la idoneïtat d’aquesta opció. Això explica la diferència de posi­ci­ons entre l’actual govern soci­a­lista de Bar­ce­lona, a favor, i l’ante­rior con­sis­tori pre­si­dit per Ada Colau, par­ti­dari d’espe­ci­a­lit­zar les ins­tal·laci­ons i com­bi­nar el ser­vei amb l’alta velo­ci­tat fer­roviària. Sense obli­dar el neguit dels page­sos sobre l’afec­tació que pot haver-hi al parc agrari. D’altra banda, dei­xar les coses com estan mirant de treure el màxim ren­di­ment a les pis­tes topa amb la limi­tació de vols que es deriva dels com­pro­mi­sos adqui­rits per no per­ju­di­car amb el soroll les zones habi­ta­des més pro­pe­res, i reque­ri­ria com­ple­men­tar-ho amb els aero­ports de Girona i Reus. Men­tres­tant els usu­a­ris con­ti­nuen pujant per sobre els 50 mili­ons, però més vols sig­ni­fica també més turis­tes, i aquí sor­geix una altra pro­blemàtica en dis­cussió: la mas­si­fi­cació i la dis­torsió del mer­cat de l’habi­tatge que això com­porta. Com sem­pre, satis­fer tot­hom és difícil, però mini­mit­zar la importància de les zones humi­des i de les aus no és el camí. Només cal res­pon­dre a la pre­gunta: tot i la degra­dació de l’eco­sis­tema si aques­tes zones no hagues­sin tin­gut cap pro­tecció, què serien actu­al­ment? Doncs rajol i for­migó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia