El recuperador de l’arqueta

La nit de l’11 al 12 de gener del 1980, el conegut lladre d’obres d’art Erik el Belga va robar totes les peces que formaven l’arqueta de Sant Martirià de Banyoles. No se sap si ho va fer per voluntat pròpia o per encàrrec d’algú altre ni si ho va vendre a un sol comprador o a diversos, ni tampoc se sap com és que algunes d’aquestes peces van arribar al matrimoni Deckers-Dinjens, que viu a Maastrich. Erik el Belga, el nom amb què era conegut René Alphonse van den Berghe, cèlebre lladre d’obres religioses, mai ho explicarà, perquè va morir a Màlaga el 2020. Va ser alliberat perquè, detingut l’any 1982, es va prestar a col·laborar en la recuperació de tantes obres robades arreu de l’Estat. Però el cert és que l’arqueta de Sant Martirià, encarregada a principis del segle XV per l’abat Guillem de Pau, que no la va veure finalitzada, va ser espoliada i encara ho està, perquè de l’original encara hi falten cinc figures, les corresponents a sant Miquel, sant Pau, sant Pere, sant Esteve i la verge màrtir.

Com si fos una novel·la, els anys van passar i, d’aquell espoli, se n’han recuperat 23 estatuetes, a més del pinacle i la creu superior. A l’ofici de la festa major de Banyoles es va poder veure l’arqueta, ja que és l’únic dia que es mostra al públic aquesta joia d’orfebreria gòtica. Hi van ser presents el bisbe, fra Octavi Vilà; l’alcalde, Miquel Noguer, i l’advocat Carles Mascort i Yglesias.

Tota la història de la recuperació de les peces l’explica l’advocat Carles Mascort (Girona, 1963), a qui el 2005, 25 anys després del robatori, el bisbe Carles Soler li va encarregar iniciar converses per recuperar estatuetes. Carles Mascort, net del mític cronista esportiu Ernest Mascort i fill de Miquel Mascort i Núria Yglesias (a. c. s.), impulsors de la galeria d’art El Claustre, s’hi va posar i ha aconseguit recuperar la majoria de les peces, encara que continua a la recerca de les cinc que hi falten. Ara ho explica a Una nit i trenta anys, editada per MMV Edicions, amb el subtítol Els desconeguts camins de la recuperació de l’arqueta de Banyoles.

Sembla una novel·la, però no ho és pas. Carles Mascort es va posar a negociar després que les gestions fetes pel Ministeri de Cultura acabessin en no res. I se n’ha sortit en part. Aquest llibre explica alguna de les coses que ha fet. Viatges múltiples i gestions a tot Europa i als EUA. Explica l’origen, el sentit i la repercussió de l’arqueta, i el valor que té per ser considerada una joia gòtica catalana. Però hi ha també la transcendència que té l’arqueta des d’un punt de vista espiritual per a la gent de Banyoles. Ha estat una feina feixuga. El títol té a veure amb els 30 anys fins que el 2010 es va poder presentar l’arqueta restaurada amb la majoria de les figures, recuperades arreu d’Europa. Però ha continuat i s’han recuperat més estatuetes, com les de sant Cristòfol i santa Anna. L’autor ha volgut expressar en el llibre “les vivències de caire extraordinari” que ha viscut des de l’any 2005 i que li han permès “aconseguir personalment la recuperació de la major part de les peces de l’arqueta”. Explica episodis divertits. Però no ho explica tot. Encara falten estatuetes per recuperar.