Amb la mà dreta ens tapem els ulls

Hi ha dos fets que greu­gen la mort del nos­tre pla­neta blau i que em tur­men­ten, perquè no hi veig reacció de millora ni actu­al­ment ni en un futur. 1. “La con­ta­mi­nació ambi­en­tal”. Com pot espe­rar-se que el con­sum d’hidro­car­burs i carbó decreixi d’acord amb els pre­sa­gis dels científics, si la reunió mun­dial per posar-hi con­tenció es fa a Bakú, un país que viu i suporta el seu benes­tar en la seva extracció. Crec sin­ce­ra­ment que posem el llop a vigi­lar el ramat. Si seguim aquesta con­ducta temerària en ele­gir un país petro­lier com avant­sala del con­trol de la con­ta­mi­nació, la nos­tra con­ducta serà nefasta i pre­ci­pi­ta­rem la fi de la nos­tra civi­lit­zació. 2. “La brossa al mar”. Aug­menta pro­gres­si­va­ment l’extracció de brossa inde­fi­ni­ble del nos­tre mar Medi­ter­rani de tal manera que els pes­ca­dors cada dia tro­ben més peix entre la brutícia del mar. Men­ja­rem peix en el futur, si el plàstic i mol­tes dei­xa­lles indes­xi­fra­bles poblen el nos­tre fons marí? Fa fàstic i mania que tot això no ens repugni i no vul­guem tro­bar-hi solució. A pesar de molts, con­ti­nu­a­ran domi­nant el món les dre­tes furi­bun­des, naci­o­na­lis­tes i pseu­do­de­mocràtiques perquè mori­rem ofe­gats per la con­ta­mi­nació ambi­en­tal i la brossa, perquè “la pela és la pela, senyo­res i senyors”.