La cultura atrau

Durant la meva experiència Eras­mus, vaig des­co­brir que els espa­nyols tenim una mena d’imant que ens porta a ajun­tar-nos entre nosal­tres, fins i tot en con­tex­tos inter­na­ci­o­nals. Tot i que com­partíem el dia a dia amb per­so­nes de tot el món, acabàvem for­mant grups sòlids que des­ta­ca­ven per la seva cohesió. El més curiós és que com­panys d’altres naci­o­na­li­tats també ho nota­ven. Comen­ta­ven que, men­tre que ells solien inte­grar-se més en grups mix­tos, els espa­nyols tendíem a pre­ser­var els nos­tres cos­tums i la nos­tra llen­gua, cre­ant una mena de bom­bo­lla que resul­tava tan fas­ci­nant com des­con­cer­tant. Aquesta experiència em va fer refle­xi­o­nar sobre la nos­tra manera de rela­ci­o­nar-nos: un equi­li­bri entre la neces­si­tat d’arre­la­ment i el repte d’obrir-nos com­ple­ta­ment a altres cul­tu­res.