Una mirada íntima

Tor­rents Lladó ha tor­nat a la petita pàtria, la ciu­tat que deixà amb vint-i-dos anys i on man­tingué molts amics i una impor­tant presència artística. Ha tor­nat amb la rica expressió del seu enginy pictòric i el record de la mirada íntima, quan la mort pre­ma­tura fa impos­si­ble la presència física. I mal­grat un munt d’expo­si­ci­ons arreu del món, la seva ciu­tat natal mai no li havia dedi­cat espai i temps per mos­trar a bas­ta­ment el somni de l’artista.

Aple­gats amb el títol de Tor­rents Lladó. Una mirada íntima, el museu de la ciu­tat exposa un cen­te­nar de peces de l’àmplia obra pictòrica, gran part d’ella en mans pri­va­des, en una opor­tu­ni­tat única per con­tem­plar l’evo­lució del pin­tor i el resul­tat d’un tre­ball pro­fes­si­o­nal indis­cu­ti­ble. Una expo­sició comis­sa­ri­ada per Maria Tor­rents, la filla de l’artista, i la com­pli­ci­tat del govern balear, ja que Xim Tor­rents havia fixat la residència a les illes i allà havia fun­dat l’Escola Lliure del Medi­ter­rani.

Ini­ciat en l’art abs­tracte, el pin­tor evo­lu­cionà cap al figu­ra­tiu, amb una con­tun­dent cre­ació pai­satgística, i la sort el portà al retrat i a rela­ci­o­nar-se amb l’aris­tocràcia euro­pea i a ser con­trac­tat per inter­pre­tar sobre tela Caro­lina de Mònaco, la reia­lesa danesa, el borbó Joan Car­les i fins i tot el pre­si­dent Josep Tar­ra­de­llas. En la gale­ria de retrats, alguns cone­guts bada­lo­nins i amics illencs. Els con­tac­tes inter­na­ci­o­nals es traduïren en reco­ne­gu­des expo­si­ci­ons a Europa, els Estats Units i el Japó, on feu escola.

Cal recor­dar els seus ini­cis com a deco­ra­dor tea­tral en el món de l’escena bada­lo­nina, on fins exercí de direc­tor escènic. Fou un assidu de la dramàtica d’El Círcol i d’aque­lla època con­servà algu­nes rela­ci­ons per­so­nals que encara es recor­den. Tot i aban­do­nar aquest camp, mai no deixà d’interes­sar-se’n i així, a mei­tat dels anys vui­tanta, feu unes interes­sants col·labo­ra­ci­ons al Tea­tre de l’Òpera de Mon­te­carlo.

Tal­ment, Xim Tor­rents fou un per­so­natge sin­gu­lar, soli­tari i incon­for­mista, rigorós però a la vegada rebel i fins i tot con­flic­tiu, un caràcter que es plasma en l’obra d’aquest gran dibui­xant i pin­tor i que dona un caràcter propi a la col·lecció. El car­te­llisme i l’eti­que­tatge també es fan un petit lloc en la seva obra, en una bar­reja de colors i espais buits molt ori­gi­nal.

Vita­lista amb inse­gu­re­tats pròpies, un cop ines­pe­rat el privà de la vida quan encara no havia com­plert els cin­quanta anys. Una mort impre­vista. Una obra que que­dava òrfena. I el deute de la ciu­tat natal de fer una reco­pi­lació repre­sen­ta­tiva del seu lle­gat artístic. Una antològica que ha tri­gat a arri­bar i que ara el Museu de Bada­lona vol res­ca­ba­lar de l’oblit. L’expo­sició es podrà visi­tar fins a la segona mei­tat del pròxim mes de març. Com­ple­men­tari a l’expo­sició, el mateix museu ha edi­tat un interes­sant catàleg.

Els que encara recor­dem l’escar­da­lenca figura de l’artista pas­se­jant per la Ram­bla o el car­rer del Mar, quan venia a veure els pares o a salu­dar els amics, ara tenim una magnífica opor­tu­ni­tat de fer una mirada íntima a l’obra de l’artista, i els que no la conei­xen poden omplir aquest buit.