Estats de gràcia

Vam fer una entra­nya­ble tro­bada fami­liar a l’Hos­tal de la Gra­nota, a Sils. Aquest res­tau­rant, ubi­cat en una masia del segle XVII, va emmar­car uns quants àpats de la nos­tra infància i joven­tut, perquè era el pre­fe­rit dels pares. A l’entrada, es manté una llarga peça de fusta amb un mosaic de claus de ferro que com­po­nen les lle­tres de l’hos­tal. Con­nexió ins­tantània amb el pas­sat. Vam salu­dar en Josep Maria, que men­java per dinar patata i bròquil amb una cer­vesa al cos­tat de la gran llar de foc de l’antiga cuina, i la seva dona, la Maria, que posava bé algu­nes de tan­tes gra­no­tes que deco­ren el negoci, ara conduït pels fills. Amb els lla­vis pin­tats de nostàlgia, ens vam asseure de nou al vol­tant d’aque­lles afec­tu­o­ses tova­lles de qua­dres blancs i ver­mells. No ens vam atre­vir amb les cèlebres gra­no­tes arre­bos­sa­des amb all i juli­vert que fas­ci­na­ven el pare, però cons­ta­tem que les cos­te­lles de cabrit, també arre­bos­sa­des, con­ti­nuen sent deli­ci­o­ses. Vam beure amb el porró de vi, vam com­prar lote­ria, i de postres, un plat de nata i nous. A taula érem tot dones, d’entre cin­quanta i noranta anys, dones que agraïm veure com dar­rere nos­tre hi ha una gene­ració jove que s’està atre­vint a tren­car els nos­tres silen­cis, les nos­tres ver­go­nyes, les nos­tres pors. Dones que ens estan ense­nyant el que és un sí i el que és un no. Dones que ens aju­den a valo­rar el que trans­me­ten tre­balls cine­ma­togràfics com Que­rer. Perquè nosal­tres venim de veure El diari de Brid­get Jones i riure molt quan l’atrac­tiu i poderós Daniel Cle­a­ver (Hugh Grant), cap de la pro­ta­go­nista, que inter­preta Renée Zellwe­ger, li envia cor­reus electrònics fent broma de la seva mini­fal­di­lla i l’escot i li gra­peja el cul a l’ascen­sor. I no, no fa gràcia. No. Fa. Gràcia. Però també som dones que ens agrada l’art del flir­teig, que ens diguin que estem gua­pes, i dir-ho. Sabem que a la vida es come­ten molts errors, i que cal denúncia i cal con­demna, com calen el perdó i les sego­nes opor­tu­ni­tats. Sabem que tot costa molt i com que sovint som un mar de dub­tes i con­tra­dic­ci­ons, és molt impor­tant diver­tir-se. De manera que ara que ja tenim aquí els famo­sos, cele­brats, polèmics, desit­jats, detes­tats i tra­di­ci­o­nals sopars de Nadal, que siguin ben pro­fi­to­sos. I si de cop i volta us tro­beu men­jant magreig d’ànec, que sigui perquè ho desit­geu a fons.