Ara que Sánchez pren

Ara que pren, Sánchez dona tota la raó a l’àvia Neus i ens ho explica just a la inversa que quan recep­tava. Un amic dels que no per­den petja m’envia una nota de premsa. La va llançar el PSOE el dia 5 de març del 2018. Són 90 dies abans de la moció de cen­sura amb què l’inde­pen­den­tisme ins­ti­tu­ci­o­nal va por­tar Sánchez a La Mon­cloa. Ha fet més de sis anys, i va pel setè. Es titula “Pedro Sánchez exi­geix a Rajoy que se sot­meti a una qüestió de con­fiança si no acon­se­gueix apro­var els pres­su­pos­tos”. Va ser en una roda de premsa a Fer­raz després de la reunió de la comissió per­ma­nent. El líder soci­a­lista va trans­me­tre als mit­jans la decisió adop­tada a la direcció. “L’acord a què ha arri­bat la comissió exe­cu­tiva fede­ral és que si el senyor Rajoy no aprova els pres­su­pos­tos gene­rals de l’Estat i el senyor Rajoy, com a con­seqüència d’això, no anti­cipa les elec­ci­ons, el que els exi­gi­rem en aquest moment és, per obli­gació amb la ciu­ta­da­nia d’aquest país i per res­pon­sa­bi­li­tat cons­ti­tu­ci­o­nal, que se sot­meti a una qüestió de con­fiança.” Sánchez va fer molta força que un govern “ha d’apro­var la seva llei prin­ci­pal, que són els PGE”, i per això “si el pre­si­dent del govern no pot apro­var la seva prin­ci­pal llei”, el que ha de fer per obli­gació cons­ti­tu­ci­o­nal i per res­pon­sa­bi­li­tat és “sot­me­tre's a una qüestió de con­fiança, i si aquesta qüestió de con­fiança la perd, el senyor Rajoy ja no tindrà cap excusa per no anti­ci­par les elec­ci­ons”. Oli en un llum!