Rivalitats

Feia 14 anys que el món del futbol no reproduïa una rivalitat comarcal entre els dos principals clubs de futbol de les dues capitals del Vallès Occidental, Sabadell i Terrassa, entaforats ara en aquesta categoria de la segona federació de la lliga. Servidor havia fet cobertura periodística d’alguns partits a principis de la dècada dels 90 quan els dos clubs compartien la segona categoria de la segona divisió. Es vivien amb passió i enguany s’ha recuperat aquesta rivalitat veient com la Nova Creu Alta arlequinada s’omplia amb més de 9.000 ànimes. Malgrat el 0 a 0 final, el partit va tenir de tot, i el prepartit i postpartit, malauradament, també. Des d’insults, arrencada de cadires fins a apedregament d’algun autocar de l’afició visitant. Res exclusiu en el món del futbol, per desgràcia.

Deixant de banda aquesta rivalitat esportiva mal entesa, sembla que espurneja de nou la política. Els dos municipis, i un cop esborrada del mapa la possibilitat de fer una gran ciutat entre les dues ciutats de més de 150.000 habitants com volia el dictador Francisco Franco –Sabatassa, com era coneguda popularment–, es van convertir en capitals de facto per decisió salomònica del Parlament el desembre del 1989 arran de les queixes dels egarencs perquè la llei d’ordenació territorial del 1987 establia que la capital fos Sabadell. La llei mantenia la divisió republicana del 1936. Ara tornen a mirar-se de reüll amb més intensitat aprofitant que a totes dues s’hi respira un repunt urbanístic que ha desenterrat i actualitzat vells projectes que la crisi va posar als calaixos.

La rivalitat, segons les circumstàncies econòmiques, polítiques i socials, ha sigut més o menys intensa, també promoguda a l’entorn de les figures d’alcaldes amb tarannàs molt diferents, com podrien ser els de Manuel Royes i Antoni Farrés o de Pere Navarro i Manuel Bustos, malgrat compartir partit. La primera campanya del 1988 impulsada des de Terrassa per ser capital va pujar de to unes dècades després quan Navarro reclamava un sistema urbà propi per als egarencs i la divisió de la comarca. Descartada finalment la divisió, les darreres iniciatives a la comarca han anat just en el sentit contrari quan des del consistori sabadellenc en mans aleshores d’ERC i la Crida donaven suport el 2015 a la creació d’una àrea metropolitana del Vallès entre el Vallès Occidental i l’Oriental feta per la plataforma Fem Vallès.

Sigui com sigui, i amb la divisió administrativa de la comarca intacta i havent superat només l’argument del creixement del nombre d’habitants, els responsables municipals s’afanyen darrerament a posar en relleu les bondats de tots els projectes que desenvolupen i que al seu entendre els donen capitalitat. A Sabadell ho va fer recentment en el balanç de l’any l’alcaldessa, Marta Farrés, i a Terrassa no paren de presentar iniciatives urbanístiques. Veurem si són capaços de fer front comú per una proposta de la ronda Nord.