L’efecte Moco

L’any 2023, Barack Obama i Ste­ven Spi­el­berg van visi­tar el museu Moco de Bar­ce­lona. No el MNAC, no la Fun­dació Miró, no el CCCB. El Moco, un museu pri­vat d’uns holan­de­sos. És veri­tat que el cine­asta també va visi­tar el Museu Picasso. L’expre­si­dent nord-ame­ricà, no. Aquesta va ser la imatge que va pro­jec­tar la capi­tal cata­lana al món: el seu millor museu és el Moco. La set­mana pas­sada, l’alcalde Jaume Coll­boni va uti­lit­zar aques­tes matei­xes parau­les (“com volem ser vis­tos al món”) en la pre­sen­tació del futur Museu Car­men Thys­sen, en un acte inclas­si­fi­ca­ble al Saló de Cent de l’Ajun­ta­ment. L’equi­pa­ment s’inau­gu­rarà el 2027, si es com­plei­xen les pre­vi­si­ons dels seus artífexs, un fons d’inversió amb seu a Suïssa. La baro­nessa hi apor­tarà part de la seva col·lecció de pin­tura cata­lana dels segles XIX i XX, si bé encara no sabem la nòmina d’artis­tes i obres. Sí que sabem que en una entre­vista al diari ABC Tita Cer­vera ja ha dei­xat anar que segu­ra­ment s’endurà els qua­dres que té dipo­si­tats al MNAC, com La cate­dral dels pobres, de Mir. Algú dirà, bah, pas­sa­ran d’un museu a un altre. No és ben bé el mateix. El preu de l’entrada no ho serà. Algú dirà, home, la baro­nessa pot fer el que vul­gui amb les seves pin­tu­res. Cert! Però que els nos­tres gover­nants ava­lin amb tant fer­vor els seus interes­sos par­ti­cu­lars és xocant.