L’efecte Moco

L’any 2023, Barack Obama i Steven Spielberg van visitar el museu Moco de Barcelona. No el MNAC, no la Fundació Miró, no el CCCB. El Moco, un museu privat d’uns holandesos. És veritat que el cineasta també va visitar el Museu Picasso. L’expresident nord-americà, no. Aquesta va ser la imatge que va projectar la capital catalana al món: el seu millor museu és el Moco. La setmana passada, l’alcalde Jaume Collboni va utilitzar aquestes mateixes paraules (“com volem ser vistos al món”) en la presentació del futur Museu Carmen Thyssen, en un acte inclassificable al Saló de Cent de l’Ajuntament. L’equipament s’inaugurarà el 2027, si es compleixen les previsions dels seus artífexs, un fons d’inversió amb seu a Suïssa. La baronessa hi aportarà part de la seva col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX, si bé encara no sabem la nòmina d’artistes i obres. Sí que sabem que en una entrevista al diari ABC Tita Cervera ja ha deixat anar que segurament s’endurà els quadres que té dipositats al MNAC, com La catedral dels pobres, de Mir. Algú dirà, bah, passaran d’un museu a un altre. No és ben bé el mateix. El preu de l’entrada no ho serà. Algú dirà, home, la baronessa pot fer el que vulgui amb les seves pintures. Cert! Però que els nostres governants avalin amb tant fervor els seus interessos particulars és xocant.