Som 10 milions
No a la MAT
El govern espanyol ha anunciat aquesta setmana que aparca el projecte de la línia de molt alta tensió (MAT) que amenaçava travessar el Penedès en el seu recorregut des de l’Aragó fins a Begues. El projecte marcava un traçat que havia indignat les poblacions afectades, sobretot, a les comarques de Tarragona i el Penedès. De fet, durant uns anys s’han anat repetint accions de rebuig a la MAT projectada des del Ministeri de Transició Ecològica. De fet, des del govern espanyol ja s’havia aprovat la declaració d’impacte ambiental, però va condicionar la viabilitat del projecte a l’informe de la Generalitat, que ha conclòs que el projecte és negatiu per a la biodiversitat d’algunes de les zones afectades.
De fet, aquest era un dels principals arguments d’algunes plataformes ecologistes del Penedès que havien presentat al·legacions, assegurant que algunes espècies protegides patirien greus conseqüències a causa de la construcció d’aquesta línia. L’impacte, però, no només era mediambiental. El projecte suposava un greuge indiscutible pel que fa a l’impacte paisatgístic. Algunes masies de turisme rural es trobaven amb torres de grandíssimes dimensions, pràcticament, al pati de casa, amb el que això podia suposar per a un negoci que viu d’oferir paisatge i tranquil·litat.
El no a la MAT va ser contundent des del primer moment al Penedès. Les plataformes ciutadanes es van mobilitzar ràpidament i les queixes es van fer sentir també des dels ajuntaments, i consells comarcals, i van arribar a la Diputació de Barcelona i, fins i tot, a la Generalitat. El projecte topava amb una manera d’entendre el territori que no congenia amb l’explotació del sòl com s’havia fet anys enrere.
El model energètic a Catalunya ha evolucionat ràpidament en els últims anys i les plaques solars, l’autoabastiment i la generació d’energia de fonts renovables han crescut considerablement. Això ha fet canviar el context general que hi havia en el moment que es va plantejar el projecte de la MAT per part de l’empresa Forestalia. I, malgrat que no s’ha pogut garantir que l’entrada de les renovables fos també una oportunitat per a un canvi de model amb component més social, sí que s’ha de reconèixer que les administracions catalanes han mostrat una sensibilitat que anys enrere no hi era envers el paisatge, el medi ambient i una economia petita però fonamental per garantir la viabilitat de les comarques més rurals, on l’agroturisme, la ramaderia, i la pagesia són fonamentals.
Només la conservació d’aquest esperit crític i la capacitat de mobilització per causes conjuntes pot garantir una societat capaç d’afrontar nous reptes com els que ens esperen. Vivim un procés de canvis intensos i, davant dels nous escenaris, caldrà saber mobilitzar la societat en benefici propi. El no a la MAT n’és un exemple: causa compartida, èxit general.