Opinió

Som 10 milions

No a la MAT

El no a la MAT va ser contundent des del primer moment al Penedès amb mobilitzacions immediates

El govern espa­nyol ha anun­ciat aquesta set­mana que aparca el pro­jecte de la línia de molt alta tensió (MAT) que amenaçava tra­ves­sar el Penedès en el seu recor­re­gut des de l’Aragó fins a Begues. El pro­jecte mar­cava un traçat que havia indig­nat les pobla­ci­ons afec­ta­des, sobre­tot, a les comar­ques de Tar­ra­gona i el Penedès. De fet, durant uns anys s’han anat repe­tint acci­ons de rebuig a la MAT pro­jec­tada des del Minis­teri de Tran­sició Ecològica. De fet, des del govern espa­nyol ja s’havia apro­vat la decla­ració d’impacte ambi­en­tal, però va con­di­ci­o­nar la via­bi­li­tat del pro­jecte a l’informe de la Gene­ra­li­tat, que ha conclòs que el pro­jecte és nega­tiu per a la bio­di­ver­si­tat d’algu­nes de les zones afec­ta­des.

De fet, aquest era un dels prin­ci­pals argu­ments d’algu­nes pla­ta­for­mes eco­lo­gis­tes del Penedès que havien pre­sen­tat al·lega­ci­ons, asse­gu­rant que algu­nes espècies pro­te­gi­des pati­rien greus con­seqüències a causa de la cons­trucció d’aquesta línia. L’impacte, però, no només era medi­am­bi­en­tal. El pro­jecte supo­sava un greuge indis­cu­ti­ble pel que fa a l’impacte pai­satgístic. Algu­nes masies de turisme rural es tro­ba­ven amb tor­res de grandíssi­mes dimen­si­ons, pràcti­ca­ment, al pati de casa, amb el que això podia supo­sar per a un negoci que viu d’ofe­rir pai­satge i tran­quil·litat.

El no a la MAT va ser con­tun­dent des del pri­mer moment al Penedès. Les pla­ta­for­mes ciu­ta­da­nes es van mobi­lit­zar ràpida­ment i les quei­xes es van fer sen­tir també des dels ajun­ta­ments, i con­sells comar­cals, i van arri­bar a la Dipu­tació de Bar­ce­lona i, fins i tot, a la Gene­ra­li­tat. El pro­jecte topava amb una manera d’enten­dre el ter­ri­tori que no con­ge­nia amb l’explo­tació del sòl com s’havia fet anys enrere.

El model energètic a Cata­lu­nya ha evo­lu­ci­o­nat ràpida­ment en els últims anys i les pla­ques solars, l’auto­a­bas­ti­ment i la gene­ració d’ener­gia de fonts reno­va­bles han cres­cut con­si­de­ra­ble­ment. Això ha fet can­viar el con­text gene­ral que hi havia en el moment que es va plan­te­jar el pro­jecte de la MAT per part de l’empresa Fores­ta­lia. I, mal­grat que no s’ha pogut garan­tir que l’entrada de les reno­va­bles fos també una opor­tu­ni­tat per a un canvi de model amb com­po­nent més social, sí que s’ha de reconèixer que les admi­nis­tra­ci­ons cata­la­nes han mos­trat una sen­si­bi­li­tat que anys enrere no hi era envers el pai­satge, el medi ambi­ent i una eco­no­mia petita però fona­men­tal per garan­tir la via­bi­li­tat de les comar­ques més rurals, on l’agro­tu­risme, la rama­de­ria, i la page­sia són fona­men­tals.

Només la con­ser­vació d’aquest espe­rit crític i la capa­ci­tat de mobi­lit­zació per cau­ses con­jun­tes pot garan­tir una soci­e­tat capaç d’afron­tar nous rep­tes com els que ens espe­ren. Vivim un procés de can­vis inten­sos i, davant dels nous esce­na­ris, caldrà saber mobi­lit­zar la soci­e­tat en bene­fici propi. El no a la MAT n’és un exem­ple: causa com­par­tida, èxit gene­ral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia