Un mar ple de peixos
Una sola frase resumeix la setmana tràgica que han viscut els pescadors de casa nostra. L’ha dit el president de la Federació Territorial de Confraries de Tarragona, Eusebi Rosales: “Al final el mar estarà ple de peix i el que no hi haurà seran pescadors.” Probablement és el que volen els buròcrates europeus, que ja es veu que entenen molt de paperassa, però no tenen ni la més remota idea del que suposa ser pescador –ni pagès!– en l’Europa actual. Amb tanta normativa i tantes restriccions, les barques de pesca quedaran només en el record com una imatge romàntica d’un estil de vida desaparegut.
Pocs sectors han hagut d’aguantar tantes exigències i tantes retallades com els pescadors i malgrat tot havien subsistit, encara que minvats i amb molt poques perspectives de relleu generacional. Només faltava aquesta Unió Europea, que ja sabem que no sempre defensa els interessos dels seus ciutadans, per acabar de sentenciar de mort un sector que s’anava morint lentament. Només cal veure el que queda del negoci a ports com els de Blanes, Roses o Palamós.
La centralitat de la qual sempre ens hem queixat i la burocràcia administrativa han accelerat un procés al qual el sector pesquer ja es veia abocat. La pesca a casa nostra s’estava morint, i ara quatre funcionaris i quatre polítics maldestres li han volgut donar l’empenta definitiva que pot precipitar la seva desaparició.
De res serveixen les campanyes institucionals per impulsar el consum de peix a casa nostra si els que manen més amunt no volen que mengem peix de quilòmetre zero, i prefereixen que les captures les facin uns altres a molts quilòmetres de distància per afavorir ves a saber quins interessos comercials. Ja ho hem viscut amb la pagesia i amb la ramaderia. Es tracta de fer la vida impossible als quatre tossuts que s’entesten a fer aquelles feines tradicionals que ens permetien tenir menjar bo, de qualitat i barat. Com enyorarem les gambes de Roses, Blanes o Palamós! I quin poc gust que té allò que anomenen gambón argentino. Però a Europa són feliços fent la punyeta als més febles.
