Renfe, n’hi ha prou amb un “disculpin les molèsties”?

El dilluns 9 de desembre vam decidir anar a Barcelona. Es preveia vaga d’autobusos. Canviem el bus pel tren. Viatge d’anada. A l’andana sentim que el nostre tren van amb retard (com els dos anteriors). El comunicat per megafonia acaba amb un “disculpin les molèsties”. Arriba el nostre tren, ple com un ou! No cal buscar lloc pels vagons, no ens podem moure de la plataforma. Un parell d’estudiants decideixen aprofitar l’espai del vàter. La il·lusió d’eixamplar-nos dura poc. Un senyor ha de fer ús del lavabo. A Sant Celoni baixen només dos homes, però en puja un amb cadira de rodes i una dona amb caminador. Viatge de tornada. Decidim agafar un R11 per tornar més ràpid. Pugem al Clot i ja és ple! A dalt del tren sentim per megafonia que s’ha anul·lat el tren anterior i... aquest tren farà totes les parades fins a Figueres. Allà caldrà agafar un autobús fins a Portbou. Acaba el comunicat amb un “disculpin les molèsties.” N’hi ha prou?