L’espera desespera
Escric aquesta carta com a denúncia d’una situació que està condicionant extremament la meva vida. El 2001 vaig ser víctima d’una amputació femoral a la cama dreta en un accident laboral. Cinc anys després, a l’hospital de la Mútua d’Accidents Asepeyo em van implantar una pròtesi que em proporcionava una gran autonomia i, per tant, qualitat de vida. Des d’aleshores, s’han produït diverses ruptures de la pròtesi que entraven dins del funcionament previst d’aquest tipus de pròtesis, i poc temps després me n’implantaven una altra. Aquest últim cop, però, no ha estat així. Es va trencar l’octubre del 2023 i ja fa més d’un any que espero. Un any que ha trasbalsat totalment la meva vida i la de la meva família pels meus problemes de mobilitat, ja sigui per anar a comprar el pa o per acompanyar els meus fills. Per part d’Asepeyo, que té l’obligació de fer-se càrrec de la meva situació, no em donen cap explicació convincent. Explico això com a denúncia i com a reclam d’ajuda, però també per cridar l’atenció sobre un problema que sé que afecta altres persones. Crec que no és just mantenir la vida d’algú condicionada, constreta i precaritzada d’aquesta manera.