Els boscos amics

Sabem molt poques coses sobre el bosc, i sobretot ens falta una visió clara i formativa dels diversos aspectes de la temàtica forestal. Per això pot ser molt útil el resum que la Caixa d’Estalvis de Sabadell ha publicat d’un treball que fou premiat en un concurs d’estudis sòcio-econòmics i culturals. En són els autors Antoni Badia, Ricard Estrada i Isabel Vilanova. Trenta pàgines que són una precisa eina de coneixement i que tothom hauria de llegir.

Els temes tractats són la visió general del bosc, el clima i el sòl en relació amb el bosc, la silvicultura, el profit social del bosc, l’aprofitament, les tècniques d’explotació forestal i de reforestació, els enemics del bosc i l’administració pública dels boscos, però tot això és explicat amb un encertat criteri del que ha de ser un text divulgatiu.

Quan pensem en un bosc, per exemple, massa sovint només pensem en uns arbres, quan de fet, en un bosc, hi viuen, també, altres elements vegetals i animals, i tots ells constitueixen el que se’n diu un ecosistema. Tots els cicles de la naturalesa –cicle del nitrogen, de l’oxigen, del carboni, de l’aigua, etc.– es donen al bosc, i l’equilibri depèn d’aquestes admirables interrelacions, que cal respectar.

A Catalunya hi ha una extensió estimable de boscos: ocupen el trenta-sis per cent del territori. Per això convé que ens en preocupem. D’aquests boscos, només el dos i mig per cent són de propietat pública; el quatre per cent són boscos consorciats; el deu per cent, boscos d’utilitat pública no consorciats i el vuitanta-tres per cent són boscos en règim privat.

L’índex de boscos públics a Catalunya és força més baix que a l’Estat en general i que a la majoria de països d’Europa, i això fa que hi hagi una gran parcel·lació i que sigui indispensable una educació popular sobre els boscos.

Els boscos són una gran font de riquesa, sense el qual no hi ha fusta, ni caça, ni bolets, ni carbó vegetal, ni resina, ni pastures, i cal vetllar-lo amb molta cura perquè té un desenvolupament lent; l’aprofitament ha d’anar d’acord amb l’evolució natural, perquè si fos excessiu el destruiríem irreparablement.

Però, a més, el bosc és un gran mitjà de protecció del medi, especialment del relleu i de l’aire. D’una banda, reté l’aigua del sòl i evita l’erosió. L’exemple dels pantans és significatiu: si no tenen les vores boscades, s’omplen molt més de pressa de productes de l’erosió. També contribueix a purificar l’aire, perquè és una font d’oxigen, i una hectàrea de bosc pot alliberar de 12 a 20 tones d’oxigen l’any. I, en canvi, consumeix diòxid de carboni, que és tòxic en quantitats excessives. Encara més: fixa la pols i esmorteeix els sorolls.

Per tot plegat cal que tots sapiguem quin tracte hem de donar al bosc per a garantir la seva continuïtat, i és ben cert que el treball que comentem pot inspirar un material didàctic que serveixi per a acostar a l’escola els coneixements bàsics sobre el bosc. Són aquestes inquietuds les que han de definir l’escola catalana.