Savis d’Orient

La data d’avui és una de les més asse­nya­la­des en el calen­dari litúrgic cristià: la Solem­ni­tat de l’Epi­fa­nia del Senyor. El Mes­sies es mani­festa davant la huma­ni­tat sen­cera repre­sen­tada per uns savis vin­guts d’Ori­ent. Tan­ma­teix, més enllà de la litúrgia, la diada d’avui té els infants de cada casa com els grans pro­ta­go­nis­tes de la festa. La fixació ico­nogràfica de l’escena tal com la conei­xem ara és fruit d’un lent procés. L’Evan­geli de Mateu és l’única font cris­ti­ana canònica que des­criu l’epi­sodi dels Mags. Enlloc no ens diu que els savis vin­guts d’Ori­ent fos­sin tres, ni tam­poc que fos­sin reis. L’únic que es pre­cisa són els regals: or, encens i mirra. Cal lle­gir els evan­ge­lis apòcrifs per tro­bar més detalls. En l’Evan­geli armeni de la Infància de Jesús (s. IV) apa­rei­xen els seus pos­si­bles noms i pro­cedències: Melkon –més tard ano­me­nat Mel­cior–, rei dels per­ses; Gas­par, rei dels indis; Bal­ta­sar, rei dels àrabs. Al segle III ja se n’havia esti­pu­lat la natu­ra­lesa reial. Aquest n’és un resum massa esquemàtic. Us reco­mano l’obra de fra Valentí Serra, El nos­tre pes­se­bre. Tra­dició, història i sim­bo­lisme, per saber-ne més detalls. En el ves­sant pictòric, la lle­genda àuria de Jacopo da Varazze (s. XIII) va ser l’altra gran font d’ins­pi­ració per pre­ci­sar –inven­tar– la resta de detalls. És per això que ens cal espe­rar les obres d’estil gòtic per veure reflec­tit el color de la pell dels tres savis tal com es repre­senta avui dia. M’atre­veixo aquí a esmen­tar-vos la meva obra de referència quan es tracta d’estu­diar la riquesa ico­nogràfica de l’epi­sodi en qüestió: el tríptic de L’ado­ració dels Mags (1494) de l’artista neer­landès Hie­rony­mus Bosch, expo­sada al Museu del Prado. És diver­tit veure el paper que el pin­tor li fa jugar a Sant Josep durant l’ado­ració. Us caldrà fixar-vos-hi per tro­bar-lo. Com ja sabeu els que mun­teu el pes­se­bre a l’estil més purista, cal­dria tenir dos jocs de reis: els que caval­quen fins a l’esta­blia i els que, arri­bada la nit del 5 de gener, es pros­ter­nen davant l’Infant. I, si voleu ser més puris­tes encara, ja sabeu que només Gas­par munta en camell. Mel­cior arriba en cavall i Bal­ta­sar va damunt d’un ele­fant. Dit això, només cal desit­jar a tots els lec­tors que els Savis d’Ori­ent us hagin mos­trat la seva gene­ro­si­tat i que l’any aca­bat d’estre­nar ens porti salut i pau a tots ple­gats.