Tip del bilingüisme a Barcelona!

Només porta malen­te­sos que aca­bem pagant els cata­la­no­par­lants. Per si no en teníem prou amb taxis­tes que no par­len un bri de la llen­gua, ara tenim con­duc­tors d’ambulàncies que segu­ra­ment pen­sen que pel fet de tre­ba­llar en el sec­tor sani­tari se’ls deu un “res­pecte” i l’empa­tia que havien de demos­trar ells al paci­ent espe­ren que el paci­ent els la mos­tri a ells. No, no soc sepa­ra­tista, ni inde­pen­den­tista ni res, si cal emmar­car-me en un qua­dre polític, però soc dels que cre­uen que els forans s’han d’adap­tar a una nova forma de vida en arri­bar a un altre país i, fona­men­tal­ment, s’acon­se­gueix apre­nent la llen­gua de la terra que t’acull i et dona feina. Per si no en teníem prou amb taxis­tes que no par­len un bri de la llen­gua, ara, amb “l’evo­lució tec­nològica”, els con­duc­tors d’ambulàncies ja no duen guies de paper a les dota­ci­ons. Es refien de les apps de nave­gació i no fan cas de res més. Van seguint una flet­xeta que més d’un cop els porta per una ruta errònia. L’encapçala­ment de l’arti­cle ve a tomb perquè vaig fer ser­vir una ambulància fa uns dies i, com que no tenia interès per comu­ni­car-se, havent-los reco­ma­nat la ruta a seguir per arri­bar a la des­ti­nació, em vaig ado­nar que era deses­ti­mada pel vici d’usar el GPS. Que em per­do­nin, però encara que m’atengués el millor neu­ro­ci­rurgià del món, el rebut­ja­ria si no se m’adrecés en la meva llen­gua, perquè no aflui­xaré la corda. Encara que nat a Veneçuela, soc català i visc a Cata­lu­nya.