Pablo Hasél, tancat a la presó

El raper i escriptor lleidatà Pablo Hasél va ser detingut el 16 de febrer del 2021 pels Mossos d’Esquadra després que s’hagués tancat el dia anterior al rectorat de la Universitat de Lleida per evitar la seva detenció, ordenada pel jutjat per complir diverses penes que li havien estat imposades. Pau Rivadulla Duró (Lleida, 1988) –el nom autèntic de Pablo– fa, doncs, tres anys i deu mesos que és a la presó i la Plataforma Antirepressiva Pablo Hasél va informar que no en sortirà fins al 14 d’abril del 2027, sis anys i dos mesos després del seu ingrés a la presó. Fa molt temps que a les xarxes es demana la seva excarceració pel que es considera un càstig abusiu i desproporcionat que va començar amb una condemna d’enaltiment del terrorisme però que es va complicar amb una altra sentència d’enaltiment del terrorisme barrejada amb injúries a la corona i a les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Entremig hi ha altres causes i l’actitud de Pablo Hasél davant els tribunals que l’han jutjat o la manera com ha protestat contra el que considera ultratges a la seva persona i que han provocat moltes manifestacions al carrer, alguna de les quals va acabar amb incidents i detinguts.

Aquest és un cas molt complex. De fet, es va barrejar en el temps amb el de Josep Miquel Arenas, Valtònyc, que va decidir marxar a l’exili i que ha pogut tornar sense cap perill de ser detingut pels fets que li imputaven; és a dir, les lletres de les seves cançons. Pablo Hasél va escriure lletres molt dures que li van valdre una primera condemna per apologia de grups terroristes, una condemna de dos anys després rebaixada a nou mesos. També va ser condemnat per unes lletres contra el qui fou alcalde de Lleida Àngel Ros, en què deia que mereixeria un tret, una punyalada i l’amenaçava d’arrancar-li la pell. Va quedar en una multa. També va ser condemnat per haver agredit un treballador de TV3. En l’incident, va increpar, agredir i ruixar amb un líquid dos periodistes de TV3 i un fotògraf de Segre, però només un el va denunciar. La clau de volta de tot plegat, però, va ser la nova denúncia per enaltiment del terrorisme barrejada amb les injúries a la corona.

En fi, hi ha una acumulació de condemnes, una per no pagar les indemnitzacions a què havia estat condemnat, i Pablo Hasél és a la presó. I això estranya i molt en un país amb una justícia garantista en què ja no és notícia que una persona sigui detinguda i tingui un centenar o més d’antecedents per robatori o furt i surti en llibertat. O que hi hagi personatges públics amb condemnes elevades per corrupció que són al carrer. Els casos d’Eduardo Zaplana, Rodrigo Rato i Luis Bárcenas, condemnats amb sentència ferma a llargues penes de presó, són paradigmàtics. Alguna cosa falla. Tot fa pensar que l’empresonament de Hasél, el tracte que va rebre quan va ser jutjat rodejat de mossos com si fos un delinqüent perillós, o quan li havien de practicar una prova mèdica, indica que més que justícia hi ha un punt de venjança. Ha estat jutjat i condemnat, certament, però fer lletres contra la corona o els delictes que se li imputen mereixen sis anys de presó? La justícia és perillosa quan sembla que es tracta de venjança.