Els Reis parlen castellà

Vaig seguir la caval­cada de Bada­lona des de dos punts dife­rents, moti­vada per l’esti­mació infi­nita a una de les balla­ri­nes que acom­pa­nya­ven el rei Bal­ta­sar. Pri­mer em vaig plan­tar a Llefià, barri de la perifèria on he cres­cut, i després a la zona cèntrica. Les car­ros­ses eren les matei­xes, òbvi­a­ment, però el govern del PP va deci­dir, per pri­mer cop, intro­duir una gran diferència. Al pri­mer tram, que coin­ci­dia amb els bar­ris on es con­cen­tra més pobresa, els ani­ma­dors s’adreçaven a la mai­nada en cas­tellà –sobre­tot– i en català. Un cop aquest sec­tor va que­dar enrere, el català va ser l’únic idi­oma que es va sen­tir. Entenc les moti­va­ci­ons elec­to­rals de qui va apos­tar pel bilingüisme i va donar l’ordre clara i diàfana de diri­gir-se a la gent en l’idi­oma que usen majo­ritària­ment a casa. Puc com­pren­dre que, amb la cal­cu­la­dora a la mà, l’alcalde del PP cre­gui que la decisió con­tenta la gent que el vota. Ras i curt. No seré jo qui doni lliçons a algú que és capaç d’arra­sar i deca­pi­tar tots els seus rivals quan arri­ben elec­ci­ons. Però ara que sem­bla que és el moment dels propòsits, m’agra­da­ria apun­tar la meva aspi­ració: vull al cap­da­vant de les ins­ti­tu­ci­ons polítics que trac­tin tota la cana­lla igual, que no divi­dei­xin la ciu­tat en funció de l’ori­gen o la llen­gua habi­tual de la gent i que dei­xin de trac­tar els veïns de les zones més pobres com autèntics anal­fa­bets. Vull polítics que cre­guin que un nen de Llefià mereix les matei­xes opor­tu­ni­tats en aquesta soci­e­tat que una nena de la zona més rica i que, cons­ci­ents que la igual­tat és una fal·làcia perquè el punt de par­tida ja marca el destí, que almenys tre­ba­llin sense des­cans per escurçar les distàncies entre tots dos. I fer enten­dre a la cana­lla que el català els pot obrir unes por­tes que altres es tro­ba­ran ober­tes des del bres­sol és el mínim que podem espe­rar de qui governa amb vocació de ser­vir la gent.