Ara arriben els beta

Encara estem apre­nent a dife­ren­ciar un mil·len­nista d’un post­mil·len­nista, i els de la gene­ració Y dels de la Z i els de la X –cada cop que algú em pre­gunta en quin grup estic enca­se­llada, haig de revi­sar els apunts, perquè aquí no hi ha qui s’acla­reixi–, i ja ens han apa­re­gut els de la gene­ració beta. Bé, d’aquests últims ha apa­re­gut només el nom, perquè tot just comen­cen a néixer les per­so­nes que la inte­gra­ran, així que seria molt sor­pre­nent, i sobre­tot molt estrany, que el grup ja tingués gent de sobres. La gene­ració beta, segons els experts que es tre­uen de la màniga aques­tes clas­si­fi­ca­ci­ons, abraçarà la població nas­cuda entre el 2025 i el 2039 i seran els pri­mers a créixer en un món on les tec­no­lo­gies digi­tals i físiques esta­ran total­ment inte­gra­des. Els de la nova eti­queta també nor­ma­lit­za­ran la con­vivència amb la intel·ligència arti­fi­cial i, pel que sem­bla, els avenços de la medi­cina faran que un per­cen­tatge molt nombrós pugui cele­brar el canvi de segle. Des­co­nec com­ple­ta­ment quins rep­tes espe­ren a una gene­ració que tot just està posant els peus sobre el pla­neta, perquè poden ser molt dife­rents dels nos­tres, però tenint en compte la velo­ci­tat a la qual avança tot, i que la tec­no­lo­gia acce­lera encara més els can­vis, ja començo a sen­tir que no entendré ni un bor­rall del que em vin­guin a expli­car. I no és que no pro­curi fer-me gran amb una men­ta­li­tat jove o, si més no, prou oberta per empa­tit­zar amb deter­mi­na­des qüesti­ons que afec­ten els fills, però si ara pesco poca cosa quan fan ser­vir parau­les que al segle pas­sat ni tan sols exis­tien, ja començo a visu­a­lit­zar-me com una anal­fa­beta als ulls de tots aquests beta. Men­tre tot ple­gat no arriba, començaré a pen­sar una estratègia per mirar d’injec­tar-los valors que ni la intel·ligència arti­fi­cial més sofis­ti­cada del pla­neta pot trans­me­tre’ls. I quan cre­gui que me’n sor­tiré, encre­uaré molt fort els dits.