Opinió

Som 10 milions

Els trens perduts

Igualada aspira a un nou projecte ferroviari després d’haver vist caure moltes iniciatives

En poques oca­si­ons una metàfora és tan a prop del seu sen­tit lite­ral com quan par­lem de per­dre trens. Pro­ba­ble­ment, tot ple­gat té el seu ori­gen a mit­jan segle XIX, quan l’arri­bada del fer­ro­car­ril a una ciu­tat era vista com un símbol inequívoc de progrés i per­dre’l supo­sava veure allu­nyar-se les opor­tu­ni­tats de pros­pe­ri­tat.

El dar­rer ple del Par­la­ment va apro­var una pro­posta de reso­lució que recu­pera el pro­jecte d’Eix Trans­ver­sal fer­ro­vi­ari, pri­o­rit­zant el tram entre Lleida, Tàrrega, Cer­vera, Igua­lada i Mar­to­rell. L’ambiciós pro­jecte del pri­mer tri­par­tit va que­dar en un calaix amb l’esclat de la crisi finan­cera i la capi­tal de l’Anoia va per­dre el tren, un altre de la desena de pro­jec­tes fer­ro­vi­a­ris més o menys for­mals que ha vist pas­sar de llarg.

A Igua­lada li va cos­tar molt pujar al tren. Poc després d’inau­gu­rar-se la pri­mera línia de l’Estat el 1848, entre Bar­ce­lona i Mataró, es comen­cen a plan­te­jar les línies per con­nec­tar Bar­ce­lona amb Sara­gossa i Tar­ra­gona. Igua­lada queda al mig i sense tren, veient com les dues línies fer­roviàries pas­sen per les comar­ques veïnes.

El 1859, l’empresa cons­truc­tora del tren entre Bar­ce­lona i Sara­gossa plan­teja la pos­si­bi­li­tat d’un ramal entre Raja­dell i Igua­lada. Una acta de l’Ajun­ta­ment reflec­teix una nega­tiva sor­pre­nent sobre el tren: “No le traería uti­li­dad alguna, antes le per­ju­di­caría.” Aquesta nega­tiva ha ins­tau­rat en l’ima­gi­nari popu­lar ano­ienc la creença que el caràcter con­ser­va­dor dels igua­la­dins va obviar el que tot­hom veia al segle XIX: el tren com una opor­tu­ni­tat de progrés. Però inves­ti­ga­ci­ons com les del catedràtic Pere Pas­cual i Miquel Térmens i Gra­ells han mati­sat i posat en con­text aquesta nega­tiva.

En rea­li­tat, Igua­lada no rebutja el fer­ro­car­ril. La indústria de la ciu­tat tenia clar que volia reforçar els vin­cles amb les empre­ses dels pobles que hi havia a la llera del riu Anoia. Per això, empre­sa­ris de la ciu­tat pre­nen la ini­ci­a­tiva per crear una línia de tren que uneixi Igua­lada amb Sant Sadurní d’Anoia a través d’aquests muni­ci­pis, per con­nec­tar la comarca amb la línia de Tar­ra­gona. Mal­grat que es van ini­ciar algu­nes obres el 1864, l’empresa va aca­bar fent fallida.

La ciu­tat viu un retrocés econòmic i demogràfic agreu­jat per la falta de con­nexió fer­roviària, però Igua­lada no es ren­deix. El 1882 es cons­ti­tu­eix una com­pa­nyia que vol cons­truir un fer­ro­car­ril entre Igua­lada i Mar­to­rell. L’empresa té difi­cul­tats i el pro­jecte acaba en mans bel­gues, que final­ment fan arri­bar el pri­mer tren a Igua­lada l’estiu del 1893. És el “car­ri­let”, que es va sal­var del tan­ca­ment a finals dels anys setanta gràcies a una gran mobi­lit­zació ciu­ta­dana. Poc després, FGC es va fer càrrec de la línia.

El “car­ri­let” acu­mula 131 anys de ser­vei, però avui pocs gosen pas­sar-hi més de 90 minuts per recórrer tota la línia fins a Bar­ce­lona. Mal­grat això, a Igua­lada pràcti­ca­ment ningú parla de l’Eix Trans­ver­sal fer­ro­vi­ari. Ja es va esca­par una vegada i sem­bla molt llunyà, però el que importa és que no acabi com un tren per­dut més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia