Nova llei del tabac
Un rotatiu de la meva ciutat dedica dues pàgines a parlar de la llei que prohibirà fumar a les terrasses, fins i tot les situades a quatre vents. Mentre que uns parlen de la “societat del benestar”, d’altres es dediquen a fer la punyeta a la gent. Polítics i governants es preocupen molt per la salut de les persones, sobretot quan això no els costa diners. Potser es podria començar per millorar la sanitat pública ampliant la plantilla del personal sanitari i remunerant-lo degudament. Al nostre país no som capdavanters en gairebé res, però sí en prohibicions, ja que, segons informa aquell diari, a la resta d’Europa sols a Suècia existeix aquesta veda. Que el tabac no aporta res bo no és cap descobriment. Relativitzant les coses, veurem que no tothom fuma com una xemeneia. Hi ha qui fuma poc i aquell cigarret –fumat plàcidament en una terrassa on pràcticament no molestes ningú– acompanyat del cafetó, després d’esmorzar/dinar..., aquell moment de pausa i tranquil·litat, crec que proporciona una satisfacció i un benestar bastant superiors al perjudici de la nicotina. Com va escriure en una ocasió l’enyorat Josep Maria Espinàs: “D’alguna cosa o altra hem de morir, però entretant que ens deixin viure!”