Felicitat, diners i bé comú

La felicitat és un dels grans objectius de la vida. Aristòtil la definia com l’objectiu suprem, un estat de realització personal i virtut, basat en la raó i l’autonomia, més enllà dels plaers materials o la fama efímera. En canvi, la infelicitat sol associar-se amb la manca de satisfacció de les necessitats bàsiques o amb la manca de connexions humanes de qualitat. Els estudis sobre la felicitat donen moltes pistes sobre què contribueix a la felicitat. Segons un estudi de Harvard que s’està fent des del 1938, les connexions socials són el factor clau per al benestar i la longevitat. La solitud no desitjada, en canvi, ens fa infeliços. La salut física i mental és fonamental per al benestar i, per això, els problemes crònics de salut contribueixen a la infelicitat. Richard Ryan i Edward Deci conclouen que la felicitat i el benestar s’optimitzen quan es satisfan tres necessitats psicològiques bàsiques: autonomia (sentir control sobre la pròpia vida), competència (sentir-se capaç i eficaç) i relació (sentir-se connectat amb els altres); mentre que la frustració d’aquestes necessitats redueix la motivació i el benestar.

Aquestes troballes són especialment rellevants en l’àmbit econòmic, on la relació entre diners i felicitat ha estat àmpliament estudiada. Molière ja deia que “els diners obren totes les portes”. Una investigació de Daniel Kahneman i Angus Deaton va concloure que, als Estats Units, el benestar emocional augmenta amb els ingressos fins als 75.000 dòlars anuals. Més enllà d’aquesta xifra, els diners tenen un impacte molt limitat sobre la felicitat. En canvi, Matthew Killingsworth, de la Wharton School, ho veu una mica diferent, ja que considera que la felicitat sempre augmenta amb més ingressos, tot i que l’impacte en la felicitat és decreixent. Per això, recomana que si volem augmentar el nivell de felicitat de tota la població hem de donar més recursos als més pobres, ja que són els que ho valoraran més. De tota manera, Killingsworth destaca que els diners poden proporcionar oportunitats, comoditat i llibertat, però no garanteixen la felicitat. Com he sentit algun cop: “Aquesta persona és tan pobra, que solament té diners.”

Els filòsofs estoics, com Sèneca i Marc Aureli, sostenien que la felicitat prové de viure en harmonia amb la natura i amb les nostres virtuts internes, no pas dels béns materials. En paraules de Sèneca: “Poc necessita qui poc desitja.” Això ens recorda que l’autocontrol i la gratitud poden contrarestar l’enveja i l’ansietat associades als diners. Pensadors humanistes, com Abraham Maslow, subratllen que l’autorealització i les relacions de qualitat són essencials, però, en qualsevol cas, és imprescindible cobrir les necessitats bàsiques (alimentació, habitatge, salut, seguretat...). En aquest sentit, cal destacar que, segons l’Idescat, el 24,4% dels catalans estan en risc de pobresa o exclusió social, i quan les necessitats bàsiques no estan cobertes, la felicitat esdevé inassolible.

En països com Bhutan, on el govern prioritza l’índex de felicitat nacional bruta per sobre del producte interior brut, es comprova que hi ha una correlació directa entre polítiques públiques enfocades al benestar i una societat més satisfeta. Aquest enfocament contrasta amb societats on l’acumulació de riquesa és percebuda com l’únic camí cap a l’èxit, sovint a costa del benestar emocional i la cohesió social. En aquest context, és important reconèixer el paper del consum conscient i l’ajuda als altres, que genera una felicitat més duradora que no pas comprar objectes materials. Com deia la Mare Teresa de Calcuta: “Hi ha mals que no es curen amb diners, sinó amb amor.” Les investigadores Elizabeth Dunn i Michael Norton han demostrat que gastar diners per ajudar altres persones augmenta més el benestar que utilitzar-los exclusivament en un mateix.

En resum, la felicitat comença quan es cobreixen les necessitats bàsiques. Però la plenitud es troba més enllà del que és material: les connexions humanes i un propòsit vital que doni sentit a la vida. Els diners poden facilitar comoditats, però no garanteixen la felicitat. Construir una societat més feliç requereix prioritzar el bé comú i reduir desigualtats. Molt sovint, la felicitat es troba no tant en el que es rep, sinó en el que es dona. Per tant, si vols ser feliç, ajuda els altres.