Residus plàstics

No hi ha pro­ducte que no vagi embol­ca­llat en plàstic i altres mate­ri­als lleu­gers. Molts d’aquests plàstics també es recu­llen a la platja després d’una mare­jada o un lle­vant. Al car­rer, al vol­tant dels con­te­ni­dors s’amun­te­guen capses de cartró i els plàstics amb els quals els pro­te­gei­xen. Les bos­ses que han con­tin­gut peix no es poden dei­xar als habi­tat­ges més d’un dia. És habi­tual que la indústria del plàstic negui els efec­tes nega­tius sobre la salut ani­mal que té aquest residu. Els ajun­ta­ments, alhora, són els prin­ci­pals res­pon­sa­bles de la reco­llida selec­tiva i a ells els cor­res­pon també infor­mar bé la població per afa­vo­rir una reco­llida sos­te­ni­ble i fun­ci­o­nal pro­por­ci­o­nal als impos­tos crei­xents que paguen els ciu­ta­dans. Dades ofi­ci­als infor­men que un 20% dels resi­dus cor­res­po­nen a plàstics. A la ciu­tat de Girona durant tot el 2023, cada habi­tant de mit­jana va gene­rar 25 qui­los d’enva­sos lleu­gers. Aquesta quan­ti­tat s’incre­menta a les zones de més nivell adqui­si­tiu. Ens podem ima­gi­nar, doncs, qui­nes són les con­seqüències i qui­nes són les res­pon­sa­bi­li­tats. Científics han tro­bat microplàstics al cer­vell humà, al qual arri­ben a través de la cir­cu­lació sanguínia. Aquests microplàstics, ori­gi­nats pel poli­pro­pilè, pro­ve­nen de molts mate­ri­als que ens envol­ten: plàstics degra­da­bles, cosmètics i roba, que pene­tren en el nos­tre orga­nisme per la res­pi­ració i per la boca i van a parar al cor­rent san­guini tras­pas­sant les bar­re­res hema­to­en­cefàliques. L’altra font d’entrada són els pei­xos i el marisc que con­su­mim. Analítiques rea­lit­za­des en autòpsies han tro­bat microplàstics al cer­vell, el fetge i els ronyons, d’una mida menor que un micròmetre (1/1.000 mil·límetres) els efec­tes dels quals encara no són cone­guts. No obs­tant això, s’ha rela­ci­o­nat aquesta presència de microplàstics, que són imper­cep­ti­bles, amb pro­ble­mes cardíacs en un 58% dels malalts ana­lit­zats. També l’aigua en ampo­lles de plàstic és una font més d’entrada de microplàstics al cos humà. Aques­tes con­seqüències i les que poden des­co­brir obliga les admi­nis­tra­ci­ons a modi­fi­car la legis­lació sobre la pro­ducció de mate­ri­als plàstics per a l’ali­men­tació i, en gene­ral, la dis­mi­nució del seu ús pels efec­tes a llarg ter­mini que aquest residu té per a la salut en la cadena ali­mentària.