Direccions territorials

Han passat set mesos des que el PSC va guanyar les eleccions al Parlament, una mica menys des que va assolir un pacte d’investidura amb ERC i es va posar a governar en solitari per a encetar un nou cicle polític a Catalunya, i més de quatre mesos des que l’exalcalde de Sant Jaume d’Enveja Joan Castor Gonell va ser nomenat delegat del govern a les Terres de l’Ebre, i encara no s’ha completat l’equip d’alts càrrecs territorials que, al voltant del delegat, configuren el Consell de Direcció de la Delegació. Concretament, falta per nomenar el nou o la nova responsable de Presidència –l’anomenada direcció territorial d’Administració Local durant l’últim govern d’ERC–, el nou coordinador o coordinadora territorial de Joventut i el nou director o directora de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idece). La resta de nomenaments han estat un degoteig lent, fins que fa poc es va estrenar la representant territorial d’Esports.

Com acostuma a passar sempre que hi ha un govern nou, els partits, en este cas el socialista, no ho tenen fàcil per a col·locar les seues peces, sobretot perquè els nous responsables territorials han de ser funcionaris dels grups A i B, majoritàriament de l’A, que al seu torn té dos subgrups (A1 i A2) segons la llei estatal de l’Estatut bàsic del Treballador Públic, del 2015, i que exigix tenir un títol universitari de grau: de doctor, llicenciat, enginyer, arquitecte o equivalent si anem a parar al Decret legislatiu 1/1997, de 31 octubre, article 19, que definia els requisits curriculars per a accedir a una plaça de funcionari A. Això afecta les direccions territorials de tots els departaments excepte la de Salut, que es nomena com una gerència regional del Servei Català de la Salut i té adscrites les funcions de la direcció territorial. En altres places, com la de coordinació de Joventut, n’hi ha prou a ser funcionari de tipus B.

Gairebé tota la resta, però, han de ser funcionaris del grup A, i això suposa un filtre i a la vegada un obstacle important per als partits a l’hora de cobrir estes places de lliure designació. No poden triar qui consideren més preparat en l’àmbit dels serveis territorials en qüestió sense tenir en compte el requisit ineludible del funcionariat A. A més, s’hi suma el requisit no normatiu de la paritat i, en l’actual govern socialista, els equilibris amb Units per Avançar –el nou director territorial de Justícia a l’Ebre prové d’Unió.

Almenys el PSC ha jugat fort la carta de la màxima transversalitat política i ha apostat per actius d’altres espais polítics: el director territorial de Territori ja ho era amb ERC i el director territorial d’Empresa és de Junts. Això tindrà més o menys acceptació dins de les files socialistes, però com a mínim amplia el marge de maniobra per a configurar el govern territorial. El més lògic potser seria una reforma que instaurés un sistema més meritocràtic que obrís la porta a especialistes procedents del sector privat.