L’eix de l’Ebre, per fi

La C-12, també coneguda com “l’eix de l’Ebre”, és una de les artèries viàries de les Terres de l’Ebre, la que unix Amposta i Tortosa i articula l’interior i la connexió directa amb Lleida i indirecta amb l’Aragó. Des de sempre, ha suportat uns volums de trànsit importants i ha registrat índexs de sinistralitat preocupants. Després d’anys de reclamacions dels alcaldes, que algunes institucions demanessen estèrilment per a l’Ebre la continuïtat de l’autovia de l’Aragó fins a la Mediterrània i que alguns partits polítics com el PSC reclamessen –des de l’oposició fins a la Generalitat– un desdoblament de la via, el 2019 va resultar un punt d’inflexió a l’hora de situar a l’agenda política la necessitat de millorar la carretera, que per començar tenia el ferm molt desgastat en alguns subtrams i això encara la feia més perillosa. Aquell any van haver-hi diversos accidents mortals i, a més a més, la prohibició de la circulació dels camions per la nacional N-340, quan encara l’autopista AP-7 no era lliure de peatge, va traslladar encara més vehicles pesants a les carreteres de l’interior.

En este context d’una certa pressió social, l’any 2020 l’aleshores conseller de Territori de la Generalitat, Damià Calvet, de Junts, va anunciar des de Tortosa que l’aposta del govern per millorar l’eix de l’Ebre seria un tercer carril, un 2+1 per a facilitar els avançaments i minimitzar-ne el risc d’accident. En aquell moment es va parlar d’una inversió de 60 milions d’euros fins al 2025, però el ritme lent de la tramitació dels projectes dels diferents trams ha portat la qüestió fins al 2025 sense que s’haja fet cap moviment de terra. Entretant hi han hagut dos canvis polítics al Departament de Territori: Junts va abandonar el govern i en va agafar les regnes ERC, i els republicans han cedit el testimoni als socialistes, que no s’han atrevit a rescatar la seua aposta per un desdoblament en tota regla i han decidit aprofitar la faena feta prèvia a la materialització del 2+1.

La setmana passada, el govern va anunciar que posava a licitació les obres del primer tram que incorporarà el tercer carril, entre Móra la Nova i l’enllaç de la carretera cap a Tivissa, i que les obres del tram entre Amposta i Vinallop també s’executaran enguany. La resta de trams se dixen per al període entre 2027 i el 2030, és a dir, més enllà de l’actual legislatura, cosa que resta credibilitat al calendari establert.

Cal celebrar que, després d’anys i panys, arribe a la C-12 el moment de l’obra, que s’enfilarà per damunt dels 100 milions. Ara només caldrà pressionar per a aconseguir que els treballs tinguen continuïtat des d’Amposta fins a Lleida en uns terminis que siguen raonables. Això i el tercer carril de l’autopista AP-7 entre l’Hospitalet de l’Infant i Amposta, en procés de redacció del projecte constructiu per part de govern estatal, han d’activar la tecla de l’actualització de la trama viària principal de les Terres de l’Ebre i portar-la a paràmetres del segle XXI.